JUSTÍCIA PROCÉS
El TSJC vol portar al Constitucional la possible amnistia a Juvillà i Solé
El Superior de Justícia obre la porta a portar a Europa l'aplicació de la llei a Torra
Té dubtes sobre la norma, al pensar que podria vulnerar la Constitució
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat deu dies a les parts de tres causes diferents perquè es pronunciïn sobre la idoneïtat de presentar qüestions d’inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional (TC) abans d’aplicar la llei d’amnistia a l’expresident Quim Torra, l’exalcalde d’Agramunt, exdiputat i exconseller d’Exteriors Bernat Solé i l’exdiputat i exregidor de la CUP a Lleida Pau Juvillà, que va renunciar a sol·licitar que se li apliqués la mesura de gràcia. A més, en el cas de Torra, també obre la porta a presentar una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la UE (TJUE). Els magistrats tenen dubtes sobre la constitucionalitat de la llei, per la qual cosa de moment no els l’aplicarà. El tribunal diu que tots els fets es poden vincular a l’amnistia, però té dubtes sobre si la mateixa llei vulnera preceptes constitucionals com la seguretat jurídica, la prohibició d’arbitrarietat dels poders públics, la igualtat dels ciutadans davant la llei o els principis europeus de separació de poders.
En els tres casos les condemnes que els van ser imposades ja han estat complertes, per la qual cosa l’amnistia només els ajudaria a esborrar els antecedents penals. Torra va ser condemnat el 2019 a un any i mig d’inhabilitació per no despenjar una pancarta a favor dels polítics presos. Juvillà va ser inhabilitat sis mesos per no despenjar uns llaços grocs del seu despatx a la Paeria, pena extingida el maig passat. Solé va ser inhabilitat el 2021 durant un any per l’1-O.
Rebutgen aplicar-la a Mas per haver complert la pena
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha denegat l’aplicació de la llei d’amnistia a l’expresident Artur Mas, a l’exvicepresidenta Joana Ortega i a l’exconsellera d’Educació Irene Rigau per la preparació de la consulta independentista del 9-N del 2014. El tribunal considera que no es pot amnistiar una pena que ja s’ha complert, com és el seu cas, i els antecedents penals del qual ja han quedat cancel·lats pel transcurs del temps abans de la nova llei. Mas va ser condemnat a 13 mesos d’inhabilitació, Ortega a nou mesos, i Rigau a sis mesos, per desobediència al Tribunal Constitucional. Fiscalia i defenses havien reclamat que se’ls apliqués l’amnistia.En la seua breu interlocutòria, els magistrats diuen tenir dubtes sobre la constitucionalitat de la llei, però abans d’això ja consideren que no es pot aplicar en aquest cas concret perquè les penes ja s’han complert i els antecedents van quedar cancel·lats el juliol del 2020.D’altra banda, el Tribunal Suprem tenia previst estudiar ahir l’aplicació de l’amnistia als desordres públics a Jordi Sánchez, Jordi Cuixart, Carme Forcadell, Josep Rull i Joaquim Forn, però al tancament d’aquesta edició no s’havia pronunciat.
La llei ha beneficiat en un mes 74 persones, 50 d’elles policies
La llei d’amnistia compleix avui un mes de vigència i ja se n’han beneficiat plenament almenys 74 persones, 50 de les quals són policies –46 policies nacionals i quatre mossos–, 20 manifestants independentistes i quatre càrrecs públics. El gruix de les amnisties s’ha concedit als jutjats de Barcelona, tant per als policies que van agredir votants l’1-O com per a manifestants independentistes processats per aldarulls posteriors. A les demarcacions de Lleida i Tarragona no consta cap persona amnistiada, mentre que a Girona només en consten dos, tots dos càrrecs públics.
Wagensberg preveu tornar “dissabte o abans” amb Rovira
El diputat d’ERC al Parlament Ruben Wagensberg, que viu a Suïssa per les conseqüències judicials del procés, preveu tornar a Catalunya “dissabte o abans” juntament amb la secretària general d’ERC, Marta Rovira, després que el Tribunal Suprem arxivés dimarts el cas Tsunami contra ell i l’expresident Carles Puigdemont. “No sé si em sento amb força, però estic content, em sento tranquil i feliç”, va assegurar Wagensberg, que fa mesos va admetre problemes de salut mental per l’acusació. Rovira ja va expressar el seu desig de ser a Catalunya aquest mateix dissabte.