Vox compleix l'amenaça i acorda sortir dels governs autonòmics de coalició amb el PP

El Comitè Executiu Nacional de Vox va acordar ahir sortir de tots els governs autonòmics de coalició amb el PP degut, segons va afirmar el líder del partit, Santiago Abascal, a l’“agressió” del president dels populars, Alberto Núñez Feijóo, a l’“obligar” les comunitats autònomes que presideix a acceptar el repartiment de menors migrants no acompanyats proposat pel Govern central. La ruptura afecta els executius d’Extremadura, Múrcia, Castella i Lleó, el País Valencià i Aragó, on el PP aspira ara a governar en solitari. Està previst que els vicepresidents autonòmics que la formació ultra ostenta en aquests territoris dimiteixin avui mateix per passar a ser en aquestes comunitats una oposició “lleial i contundent”. Així mateix tenen intenció de trencar el pacte d’investidura a les Balears. “És impossible pactar amb aquell que no vol fer-ho”, va argumentar Abascal, que va acusar Feijóo de pretendre “imposar polítiques de fronteres obertes” i va advertir que “ningú no ha votat” Vox ni el PP perquè es mantingui la “invasió” de migració il·legal i de menors no acompanyats a Espanya.

Els set consellers que la formació d’extrema dreta té en aquestes comunitats ahir ja no van assistir a les reunions dels seus respectius executius. La formació ultra, tanmateix, sí que va desvincular la ruptura dels pactes subscrits en les autonomies dels governs en coalició amb els populars dels acords de govern als ajuntaments.El govern d’Alfonso Fernández Mañueco va titllar la decisió de Vox d’“injustificada i incomprensible”, assegurant que a Castella i Lleó “s’han complert tots els pactes”. Per la seua part, el d’Aragó va manifestar que el cap de l’Executiu, Jorge Azcón, anunciarà avui “la nova reestructuració del Govern”. Per un altre costat, el valencià Carlos Mazón va decretar el cessament dels tres consellers de Vox que té al Govern valencià.

Els populars defensen “coherència” i presumeixen de no haver cedit davant del xantatge dels d’Abascal

Els de Feijóo, que té previst valorar avui la decisió presa pels d’Abascal, ja havien expressat la seua “tranquil·litat” davant de la ruptura dels pactes amb Vox perquè, segons van recordar, cap d’aquests acords firmats fa un any no exigia renunciar a l’acollida de menors migrants. Per aquesta raó, la cúpula del Partit Popular es va mostrar convençuda que això només ha estat una “excusa” i que el pas de Vox obeeix en realitat a “altres circumstàncies”, com buscar “notorietat” després de la irrupció d’Alvise al tauler polític. En aquest sentit, a Génova van insistir que la decisió que han pres les seues autonomies respecte al repartiment dels joves migrants és “coherent” i van presumir de romandre fidels a les seues conviccions i principis malgrat “les amenaces” de Vox, que finalment han acabat materialitzant-se amb aquesta ruptura.

El conseller de Drets Socials en funcions, Carles Campuzano, va defensar ahir l’oposició de la Generalitat al conveni aconseguit en el marc de la reunió Sectorial de Joventut celebrada a Tenerife dimecres. Preguntat sobre si els 31 joves migrats sols arribats a les Canàries que segons el document Catalunya hauria d’acollir, va insistir que l’Executiu català no firmarà el text “perquè acabarà acollint-ne més”. En aquest sentit, va lamentar que el Govern de Pedro Sánchez continuï treballant “amb dades que no són reals” i va recordar que enguany Catalunya ja ha rebut 1.500 menors en aquesta situació. Així mateix, va assenyalar que la Generalitat va traslladar a l’Estat que “no pot avalar la reforma de la llei d’estrangeria tal com es va plantejar”.

Campuzano va reiterar que malgrat que l’Estat calcula que Catalunya té 1.417 menors migrats sols acollits, en realitat aquesta xifra és de 2.369. A més, va lamentar que l’Executiu central “obviï” que el català continua acompanyant i fent-se càrrec de 4.200 migrants majors de 18 anys per garantir-ne la inserció.“No podem avalar un repartiment que es basa en números que no són certs”, va remarcar. Per això, va assegurar que el Govern no firmarà els convenis previstos i va demanar que el procés es faci de forma “seriosa” i que es doti la Generalitat dels recursos necessaris.

Compromís demana un avenç electoral

El síndic de Compromís a les Corts Valencianes, Joan Baldoví, va reclamar al president de la Generalitat, Carlos Mazón, la convocatòria d’eleccions autonòmiques al País Valencià després que Vox anunciés que els vicepresidents autonòmics de la formació presentaran la seua dimissió.

Sumar acusa el PP de normalitzar els ultres

El portaveu de Sumar al Congrés, Íñigo Errejón, va etzibar al PP, després de la decisió de Vox de trencar les coalicions, que van ser ells els que van obrir el camí de normalitzar l’extrema dreta: “Aquests són els seus corbs i ara els piquen els ulls.”

El PSOE, “encantat” amb la ruptura

El PSOE es va mostrar ahir “encantat” amb una ruptura entre Vox i PP a les comunitats autònomes en les quals governen, al·legant que seria “perfecte” que l’“extrema dreta” no sigui als Executius regionals i no pugui continuar aplicant “les seues polítiques”, va assegurar el partit.

Aproven junts la llei de concòrdia a València

Malgrat la crisi oberta entre el PP i Vox arran del repartiment dels menors migrants que arriben a les Canàries, el ple de les Corts Valencianes va aprovar ahir al matí, amb els vots a favor de les dos formacions, que fins ahir formaven el Govern de coalició a la Generalitat, la denominada llei de concòrdia, que substitueix la llei de memòria democràtica i per a la convivència de l’any 2017. L’aprovació d’aquesta normativa va culminar el primer paquet de reformes legislatives marcat per l’Executiu.