Begoña Gómez s'acull al seu dret a no declarar davant del jutge

Begoña Gómez, esposa del president del Govern central, Pedro Sánchez, es va acollir ahir al seu dret a no declarar en la segona cita davant del jutge que l’investiga per presumpte tràfic d’influències en una causa en la qual la seua defensa no veu prou “garanties” i considera buida de contingut.

Gómez va tornar a acudir als jutjats madrilenys de la plaça Castilla, als quals, de nou, va accedir amb cotxe pel garatge per motius de seguretat, passades les 9.30 hores, i enmig d’un fort dispositiu policial i la mateixa expectació mediàtica que fa just dos setmanes, quan va comparèixer per primera vegada.La seua compareixença va durar tot just deu minuts. De negre i envoltada de quatre persones de seguretat, va entrar sobre les 10.10 hores al jutjat i va sortir deu minuts després, a l’acollir-se al seu dret a no declarar davant del jutge.Una decisió adoptada per recomanació de la seua defensa, “no perquè tingui res a amagar” o “no vulgui donar explicacions”, sinó perquè la “declaració de l’investigat ha de fer-se amb garanties”, segons va afirmar el seu advocat, Antonio Camacho, davant dels mitjans.Molt crític amb aquesta decisió, Vox –que dirigeix les acusacions populars– va anunciar la seua “ferma voluntat” de demanar al jutge que citi com a testimoni el president del Govern espanyol, per aclarir les reunions mantingudes entre la seua dona i empresaris com ara Juan Carlos Barrabés al palau de la Moncloa.El ministre de Presidència, Félix Bolaños, ho va considerar “absurd”, ridícul” i “cruel” i veu en aquesta petició una “persecució política”. En canvi, a la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, no li va semblar “mala idea”, i des del seu partit, el PP, van advertir que “no donar explicacions encoratja les sospites”.Begoña Gómez és l’única investigada per presumptes delictes de tràfic d’influències i corrupció en els negocis en la causa oberta arran d’una denúncia de l’autodenominat sindicat Manos Limpias, centrada en un presumpte tracte de favor en el marc de contractes públics adjudicats a l’empresari Barrabés, a la qual després es va unir una querella de l’associació ultracatòlica HazteOír.