Creix la rebel·lió demòcrata, que exigeix a Biden retirar-se

Dos senadors més del Partit Demòcrata han sol·licitat les últimes hores al president dels Estats Units, Joe Biden, de 81 anys, que es retiri de la carrera presidencial i deixi pas lliure a un altre candidat més jove i capacitat per derrotar Donald Trump a les eleccions del novembre.

Els senadors Sherrod Brown (Ohio) i Martin Heinrich (Nou Mèxic) s’afegeixen als seus companys a la cambra alta Jon Tester (Montana) i Peter Welch (Vermont) en la seua petició al president, secundada durant les últimes setmanes per més d’una trentena de congressistes del partit a la Cambra de Representants. El moviment evidència que a bona part del partit se li està esgotant la paciència perquè Biden finalitzi la seua campanya voluntàriament, després d’haver perdut el suport de diversos dirigents demòcrates, com la que va ser presidenta de la Cambra de Representants, Nancy Pelosi, o l’expresident Barack Obama, importants donants, i amb els sondejos més en contra que mai després de l’intent d’assassinat del seu oponent.Malgrat les creixents crítiques sobre la idoneïtat del president per presentar-se a la reelecció, la campanya del mandatari continua fent pinya al seu voltant i ahir va insistir que aviat tornarà a la carretera, tan aviat com es recuperi de la covid-19 que pateix. “Tan aviat com tinguem llum verda, tornarem a estar en la campanya” i el president “continuarà fent-ho, com el van veure fer-ho tots els dies des del debat a Atlanta”, va apuntar el portaveu de la campanya, Michael Tyler. Per la seua banda, Biden es troba actualment en aïllament al seu habitatge de Delaware, després que dimecres donés positiu per covid-19 mentre feia campanya a Nevada, un estat clau per als comicis del mes de novembre.Amb tot, i mentre creixen les especulacions sobre el futur de Biden, la vicepresidenta dels EUA, Kamala Harris, està emergint com la seua principal hereva amb alguns legisladors com Betty McCollum de Minnesota donant-li suport ja aquest mateix divendres perquè sigui la candidata demòcrata. Tanmateix, Harris no s’hi ha pronunciat, però els últims dies ha multiplicat els seus actes oficials. Divendres va fer una breu parada en una nova gelateria a Washington. Ahir, va viatjar a Cape Cod per a una sèrie de reunions polítiques i dimarts té previst fer un míting sola a Wisconsin, un estat molt disputat.

La vicepresidenta Kamala Harris està emergint Çcom la principal candidata a substituir-lo

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va felicitar ahir l’expresident nord-americà Donald Trump per la seua elecció com a candidat del Partit Republicà en les eleccions presidencials del proper novembre i Trump li va assegurar que, quan torni a la Casa Blanca, posarà “fi a la guerra que tantes vides ha costat”. El mandatari ucraïnès va destacar en el seu missatge “el vital suport nord-americà bipartidista i bicameral per protegir la llibertat i la independència” d’Ucraïna i va desitjar a Trump “força i absoluta seguretat en el futur”.

Aquest encreuament d’afalacs arriba després que Zelenski reconegués en una entrevista a la BBC que, en cas que Trump aconseguís la victòria en les pròximes eleccions dels Estats Units, col·laborar amb el magnat seria “una feina dura”, malgrat que els ucraïnesos són “molt treballadors”.D’altra banda, sobre el terreny, almenys tres persones van morir i tretze més van resultar ferides en bombardejos russos sobre tretze localitats de la regió ucraïnesa de Kherson, inclosa la seua capital homònima. Per la seua part, l’exdiputada ultranacionalista i lingüística Irina Farion, figura divisiva coneguda per les seues controvertides opinions sobre l’ús de la llengua russa a Ucraïna, va ser assassinada a Lviv, un homicidi que va generar una condemna rotunda a Ucraïna. Segons testimonis, Farion, de 60 anys, va ser abordada al carrer on vivia per un home no identificat que li va disparar al cap i va fugir. La policia no descarta cap hipòtesi sobre el motiu de l’assassinat.