EUA POLÍTICA
Kamala Harris es presenta a succeir Joe Biden lloant-ne la gestió
En poques hores ha recaptat uns 47 milions de dòlars per a la campanya
Encara ha de ser elegida pels demòcrates i Obama de moment no ha parlat al seu favor
El comitè de la campanya electoral del president dels EUA, Joe Biden, i de la vicepresidenta, Kamala Harris, va modificar diumenge formalment els documents a la Comisión Federal Electoral per consolidar la retirada de Biden de la cursa cap a la Casa Blanca en favor de Harris, que encara ha d’obtenir els suports necessaris per guanyar-se la nominació a la convenció nacional demòcrata que se celebrarà el proper mes d’agost.
Harris va lloar ahir en el seu debut com a aspirant presidencial el “profund amor” pels EUA del president Joe Biden i va destacar que aquest ha fet més en un mandat que altres antecessors en dos. “El llegat de fites de Joe Biden durant els últims tres anys no té parangó en la història moderna. En un mandat ja ha superat el llegat de la majoria dels presidents que han servit dos mandats en el càrrec”, va manifestar en el seu primer acte com a aspirant després del final de la campanya electoral de Biden, que li va donar suport per enfrontar-se a l’expresident Donald Trump al novembre.El Partit Demòcrata podria apostar per Harris com a candidata davant l’expresident Donald Trump a les eleccions de novembre, en un arriscat intent per superar el racisme i el sexisme que encara persisteixen en alguns sectors dels Estats Units i que Trump ha sabut explotar en el seu benefici.Primer ha de consolidar el seu suport dins del partit, on l’opinió d’exdirigents i líders del Congrés serà crucial. Tanmateix, el caucus afroamericà del Congrés, que agrupa els membres d’aquesta minoria, ja s’ha llançat a donar suport a la vicepresidenta, d’origen jamaicà i indi.A l’anunciar diumenge el final de la seua campanya, Biden va declarar que oferia “suport total” a Harris per ser la nominada del partit per a les eleccions de novembre. Tanmateix, destacades figures del partit, com l’expresident Barack Obama o el líder de la majoria demòcrata del Senat, Chuck Schumer, encara no avalat Harris ni cap altre candidat, malgrat que l’expresidenta de la Cambra de Representants Nancy Pelosi sí que ho va fer. De moment, Harris ha aconseguit recaptar gairebé 47 milions de dòlars en donacions per a la seua campanya presidencial en les set hores després que fos recolzada per Biden com la seua successora.
Trump contraataca la vicepresidenta a la TV
El expresident i candidat republicà Donald Trump (2017-2021) va llançar diumenge un atac publicitari contra la vicepresidenta, Kamala Harris, potencial nova candidata demòcrata a les presidencials dels Estats Units després de la renúncia a la reelecció del mandatari, Joe Biden.La campanya de Trump va presentar un anunci que acusa Harris d’“encobrir l’obvi declivi mental” de Biden, amb imatges que el mostren entrepussant, i de fer la seua feina per ell, atribuint-li la “invasió” immigrant, la pujada de la inflació i la “mort del somni americà”. El vídeo de 30 segons, finançat per un dels principals grups de suport a Trump, MAGA Inc., va ser compartit a les xarxes socials i segons va indicar el canal de televisió CNN serà emès per televisió als estats clau d’Arizona, Geòrgia, Nevada i Pensilvània.La renúncia de Biden a la reelecció aboca el país a un any electoral de vertigen que no es repetia en la història dels EUA des de l’any 1968, un annus horribilis ple de sorpreses, marcat per violentes protestes, dos assassinats que van sacsejar al país (Robert F. Kennedy i Martin Luther King) i una retirada presidencial similar que va desencadenar una de les patacades electorals més grans per als demòcrates, la de Lyndon B. Johnson.
Tercer president a abandonar la cursa a la reelecció
Biden s’ha convertit en el tercer mandatari que renuncia a la seua candidatura presidencial en la història dels EUA. El primer va ser Harry Truman, que va anunciar el març del 1952 que no es presentaria a les eleccions després de la derrota a les primàries a New Hampshire. El segon va ser Lyndon B. Johnson, que va iniciar el mandat el 1963 després de l’assassinat de John Fitzgerald Kennedy i va guanyar les eleccions un any després. Tanmateix, la seua popularitat va caure a l’estancar-se la guerra del Vietnam el 1968.