Junts frustra el camí dels pressupostos i vota al costat del PP contra la llei d'estrangeria

El Govern de Pedro Sánchez no va arribar a presentar un projecte de pressupostos per al 2024 perquè no tenia lligats els suports per tirar-los endavant. Ara ha rebut un nou revés de Junts, que ahir va optar per rebutjar els objectius de dèficit i tombar el camí plantejat per l’Executiu central, obligat ara a presentar números nous. Els de Carles Puigdemont van deixar clar de nou les dificultats dels socialistes per aconseguir majories. Junts demanava que en els objectius d’estabilitat pressupostària es dotés d’una dècima més de dèficit les comunitats, de tal manera que aquestes tinguessin més capacitat i més recursos econòmics. El vot en contra de Junts s’explica com a protesta per la baixa execució pressupostària de l’exercici 2023 a Catalunya, quan només “s’ha executat un 45% del que s’havia previst”, va lamentar el portaveu adjunt de Junts al Congrés, Josep Maria Cruset. “Això significa, en pràctica, que els ciutadans de Catalunya reben 130 euros cada un dels Pressupostos de l’Estat el 2023. N’han rebut 372 els de Madrid, 396 els de Castella i Lleó i 643, per exemple, els de Múrcia”, va apuntar.

El portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, va dir que la decisió de Junts de tombar aquesta votació atansa la possibilitat d’una moció de censura del PP al Govern, avalada pels de Puigdemont.Aquesta no va ser l’única gran clatellada que es va endur ahir l’Executiu socialista, que va veure fracassar també el seu intent de tirar endavant la reforma de la llei d’estrangeria pels posicionaments de Junts i el Partit Popular. Junts defensa que l’Estat ha de traspassar les competències en aquesta matèria a la Generalitat. La portaveu de Junts, Míriam Nogueras, va advertir que no es pot seguir “sobresaturant Catalunya” i “tensant la convivència” amb l’acollida sense límits dels immigrants que arriben a l’Estat. Els populars, per la seua part, instaven a declarar l’emergència migratòria a tot l’Estat i convocar una conferència de presidents autonòmics. Amb 177 vots en contra, només 171 a favor i una abstenció, el ple de la Cambra Baixa va rebutjar la presa en consideració de la norma, presentada fa una setmana per PSOE, Sumar i Coalició Canària (CC).L’actualització de l’article 35 pretenia fixar una assignació obligatòria de reubicació de menors migrants no acompanyats quan Canàries, Ceuta, Melilla o qualsevol comunitat hagi superat en un 150% la capacitat d’acollida.En aquest context, Aragó, Galícia, Andalusia, Múrcia, Castella i Lleó, Madrid, Extremadura, les Balears i Cantàbria han anunciat un recurs davant del Tribunal Suprem perquè el cap de l’Executiu convoqui la Conferència de Presidents, que porta més de dos anys sense reunir-se. Reclamen tractar assumptes com la immigració irregular o el finançament autonòmic.

El PSOE perd quatre votacions més i ja suma 32 derrotes des de l’inici de la legislatura La Cambra Baixa dona llum verda amb 5 anys de retard als candidats per renovar el Poder Judicial

La reforma del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i la seua renovació van avançar ahir amb l’aprovació al Congrés del pacte de PSOE i PP, que no obstant va criticar els socialistes durant el debat en el ple per provar d’“emparar zones d’impunitat per a Pedro Sánchez”. La proposició de llei va tirar endavant per ser enviada al Senat amb 259 vots a favor de PSOE i PP, que van defensar el seu acord per renovar l’òrgan de govern dels jutges davant les crítiques de la resta de partits per quedar-se’n al marge.

La iniciativa legal va comptabilitzar 43 vots en contra de Vox i Junts i 32 abstencions de PNB, Sumar i UPN. No van votar ERC, EH Bildu ni BNG. El diputat del PSOE Francisco Aranda va qualificar com una “gran notícia” que els dos principals partits s’hagin posat d’acord per renovar el CGPJ. La resta de grups va expressar el seu malestar per l’acord, inclòs Sumar. Una de les més dures va ser la líder de Podem, Ione Belarra, que va demanar al PSOE que trenqui aquest pacte amb el PP. El diputat de Junts Josep Maria Cervera va retreure al PSOE que hagi pactat amb el PP una reforma que considera una “broma”. Des d’ERC, Pilar Vallugera va advertir que no pensen participar en aquesta “farsa”. Vox va censurar el “col·leguisme” de PP i PSOE. Socialistes i populars van votar els deu vocals del Poder Judicial que correspon elegir a la Cambra Baixa –6 d’origen judicial i 4 juristes de reconegut prestigi– i avui serà el torn que el Senat faci el mateix enmig de les crítiques dels grups. Esquerra, Bildu i BNG no van participar en la votació.

Llum verda al decret que elimina l’IVA a l’oli d’oliva

El Congrés va reunir ahir els vots necessaris per convalidar el reial decret llei que prorroga algunes de les mesures posades en marxa per alleujar els efectes dels conflictes d’Ucraïna i l’Orient Mitjà i n’inclou altres de noves, com l’eliminació fins a l’octubre de l’IVA de l’oli d’oliva i la reducció de l’IRPF per a les rendes baixes. La vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va dir que és el novè paquet de mesures anticrisi, per un valor total de 120.000 M€ des del 2020. L’anomenat decret anticrisi va comptar amb el suport d’ERC, PNB, Bildu, Podem i Junts i es tramitarà com a projecte de llei, la qual cosa permetrà als grups introduir esmenes.

La llei de paritat es converteix en una altra arma llancívola

El PSOE va dir ahir que no accepta “ni un pas enrere amb la paritat”, mentre que el Partit Popular va titllar el projecte de representació paritària i presència equilibrada de dones i homes de “nyap legislatiu”. Així ho van posar de manifest en la presa en consideració de la llei de paritat al Congrés. Va tornar a la Cambra Baixa després de passar pel Senat, amb les esmenes del PP, que van ser rebutjades ahir en la votació al Congrés. Els populars havien aprofitat per modificar el text, que, amb una de les esmenes, eliminava la possibilitat que les dones superin el 60% i arribin fins i tot al 100% de representació en els òrgans de direcció.