El Suprem planteja al TC una qüestió d'inconstitucionalitat contra la llei d'amnistia

El Tribunal Suprem (TS) ha acordat aquest dimecres presentar davant del Tribunal Constitucional (TC) una qüestió d'inconstitucionalitat contra la llei d'amnistia, en considerar que pot vulnerar el dret fonamental a la igualtat davant la llei i els principis de seguretat jurídica i prohibició de l'arbitrarietat. La sala penal, presidida per Manuel Marchena, també considera que la llei pot vulnerar el principi d'exclusivitat jurisdiccional que la Carta Magna atorga als tribunals. La fiscalia ja es va mostrar favorable a elevar un recurs. El tribunal ha pres la decisió en estudiar el cas d'un condemnat per aldarulls ocorreguts a Girona l'octubre del 2019.

Concretament, la Sala Penal del Suprem ha acordat promoure la qüestió contra l'article 1 de la llei d'amnistia. L'organisme va donar el dia 10 de juliol passat un termini de deu dies a les parts per a al·legacions sobre la presentació de la qüestió. Pel Ministeri Fiscal, en escrit de data 15 de juliol del present any, es va considerar que resultava pertinent el plantejament de la qüestió d'inconstitucionalitat, mentre que la representació del condemnat va considerar que no hi concorrien les circumstàncies per fer-ho.

"Els colpistes amnistiats no és que mantinguin, com tenen dret a fer-ho, la ideologia que els va portar fins aquí. No és que no demanin perdó als demòcrates catalans i els de la resta d'Espanya per haver intentat alterar per la força dels fets l'ordre constitucional democràtic. És que afirmen, en allò que ja és un eslògan, que ‘ho tornaran a fer’. Des de tribunes públiques, des del Congrés mateix dels Diputats, davant de membres del Govern d'Espanya, davant dels representants dels ciutadans i, en última instància, davant de la comunitat tota, proclamen que no accepten cap perdó, que simplement han vençut i, com aixafament repeteixen, amenacen que ho tornaran a fer", avisa el recurs.

Segons la interlocutòria, la norma qüestionada “repugna el dret constitucional a la igualtat davant la llei, resultant arbitràries les raons que s'addueixen per justificar el tractament clarament discriminatori que imposa". "El sistema constitucional se substitueix pel que s'ha anomenat gràficament com una mena d'amnistia permanent revisable, contravenint també el principi de seguretat jurídica i alterant les bases de la convivència democràtica", apunta. "No som aquí davant un debat polític de més o menys importància. Són els principis constitucionals i el sistema democràtic mateix, els que són aquí en qüestió", conclouen.

Al llarg de 49 folis, el tribunal argumenta que s'han transgredit els límits constitucionals i afirma que no té cap dubte sobre la inconstitucionalitat de la norma. "No va ser, precisament, la tensió institucional la que va donar lloc a la intervenció de la justícia. Aquesta es va produir, pel que fa a l'ordre jurisdiccional penal, a conseqüència de la comissió de diversos delictes, de variable gravetat, comesos, molts dels quals, precisament pels qui, en la condició d'autoritats o funcionaris públics, més obligats venien al compliment de la Constitució i les lleis", resolen.