Deu anys de la confessió de Jordi Pujol: les 575 paraules que van enfonsar la seua reputació

"El meu pare Florenci Pujol i Brugat va disposar com a última voluntat específica que uns diners ubicats a l’estranger -diferent del compromès al seu testament-, rendiments d’una activitat econòmica de la qual ja s’ha escrit i comentat, i que no es trobaven regularitzats en el moment de la seua mort el setembre de 1980, es destinessin als meus set fills i a la meua esposa...".

Així comença el primer punt del comunicat que, a les sis de la tarda del 25 de juliol de 2014, l’advocat de l’expresident català Jordi Pujol va enviar a totes les redaccions per sortir al pas de les informacions sobre una presumpta fortuna familiar il·lícita i oculta.

Aquell comunicat de 575 paraules escrit en català contenia una confessió inaudita, el reconeixement explícit i sense precedents que durant dècades la seua família havia ocultat a l’estranger uns fons heretats del seu pare Florenci.

Es tractava d’uns comptes a Andorra, uns diners mai regularitzats i que van acabar sent detectats per les autoritats espanyoles. La confessió de Pujol venia acompanyada d’una petició de "perdó", un acte de contrició amb què esperava atenuar l’impacte de la revelació, sense sospitar el terratrèmol polític i social que provocaria l'escrit, que venia precedit d’un degoteig d’articles periodístics que el situaven a l’ull de l’huracà.

Els primers en abjurar immediatament de la seua figura i fer un tallafoc per evitar que l’incendi els afectés van ser els mateixos correligionaris, just quan Convergència es disposava a accelerar el procés independentista.

Quatre dies després de la confessió, el llavors president de la Generalitat, Artur Mas, va comparèixer públicament per anunciar la renúncia de Pujol -ni més ni menys que el seu mentor polític- a tots els seus càrrecs a CiU i CDC i a les prerrogatives com a expresident.

Entre aquestes prerrogatives perdudes, a més del tractament protocol·lari de "Molt Honorable", figuraven una pensió vitalícia de 82.000 euros a l’any, un despatx al passeig de Gràcia de Barcelona, personal de suport en aquesta oficina i un vehicle propi.

El sobtat enfonsament de la seua reputació entre els seus propis partidaris es va traduir, al cap de dos anys, en una decisió encara més dràstica: el procés de refundació de Convergència encapçalat per Mas va culminar amb l’enterrament de les sigles creades el 1974 i el naixement d’un projecte hereu, el PDeCAT, que mai va aconseguir assentar-se i del qual va acabar sorgint Junts per Catalunya.

Després de llargs anys d’arraconament, tractat pels seus com un actiu tòxic del qual calia allunyar-se, Pujol ha vist en els últims temps gestos d’aproximació a la seua figura.

A mesura que embarrancava el 'procés', el sobiranisme moderat tornava a mirar amb respecte i admiració l’obra de govern dels 23 anys de Pujol al capdavant de la Generalitat -de 1980 a 2003- i els actes de reivindicació del seu llegat polític es multiplicaven.

També ell, després d’anys a l’ombra, s’ha prestat a manifestar obertament el seu suport a Carles Puigdemont com a candidat de Junts a les últimes eleccions catalanes.

Als seus 94 anys, després de la mort aquest mes de la seua esposa, Marta Ferrusola, Pujol aspira a tancar la seua biografia recuperant, almenys, part del reconeixement públic que va veure volatilitzar-se aquell 25 de juliol de 2014 amb el comunicat que va dinamitar el seu prestigi.