El CGPJ tria dimarts president entre 7 magistrats del Suprem

El nou Consell General del Poder Judicial (CGPJ) es va posar ahir a caminar amb més de cinc anys i mig de retard pel bloqueig polític en la seua renovació i amb la incògnita de qui se situarà al capdavant de la presidència –i també del Tribunal Suprem–, un enigma que hauria de quedar resolt dimarts vinent.

Els vint vocals del nou òrgan de govern dels jutges pactats pel PSOE i el Partit Popular, que aquesta setmana han rebut el suport del Congrés i del Senat, van acudir primer al Palau de la Zarzuela per jurar el càrrec davant del rei Felip VI. Després van celebrar el seu primer ple, presidit pel vocal de més edat, Bernardo Fernández. En aquesta reunió es van proposar els set candidats que optaran a presidir la cúpula de Govern dels jutges i també el Tribunal Suprem. En total són set, tots ells magistrats de diferents sales de l’Alt Tribunal. Entre els aspirants n’hi ha tres, Pablo Lucas, Pilar Teso i Ana Ferrer, considerats de l’ala progressista, i quatre, Esperanza Córdoba, Antonio del Moral, Ángeles Huet i Carmen Lamela, de tendència més conservadora. La Llei Orgànica del Poder Judicial diu que serà elegit qui en votació nominal obtingui una majoria reforçada de tres cinquens dels membres del Ple. Una vegada triat el mateix president per al CGPJ i per al Suprem es tornarà a l’estructura tradicional, trencada el 2022 quan Carlos Lesmes va dimitir del càrrec i els magistrats van decidir donar la presidència el CGPJ a Rafael Mozo i la de l’Alt Tribunal a Francisco Marín Castán.Tradicionalment, el nom del president l’han escollit els dos grans partits, però en aquesta ocasió tant una formació com l’altra han afirmat que, com estableix la llei, deixen l’elecció en mans dels nous vocals.