Dos anys i mig de presó per a l'exdirector de seguretat d'Adif i per al maquinista del tren accidentat a Galícia el 2013
La magistrada veu provat que el conductor es va despistar i que la infraestructura no tenia prou elements de seguretat
Familiars i víctimes de l'accident de l'Alvia durant l'ofrena al revolt d'Angrois, el dia en què es van complir deu anys del sinistre.
El jutjat penal número 2 de Santiago de Compostela ha condemnat a dos anys i mig de presó al maquinista del tren Alvia que va descarrilar a Angrois el 24 de juliol del 2013 i al llavors cap de seguretat d'Adif per 79 delictes d'homicidi i 143 de lesions per imprudències greus. A més, els ha inhabilitat per a l'exercici de les seves professions durant quatre anys i mig i els ha imposat una indemnització de més de 25 milions a les víctimes. La magistrada veu acreditat que "no hi havia res a la via" que protegís en cas que el maquinista no complís el màxim de 80 kilòmetres per hora de velocitat. Veu provat també que el maquinista es va despistar i que anava a una velocitat, 176 kilòmetres, a la qual el descarrilament era "segur".
Els dos acusats van infringir, segons la jutgessa, el deure de cura que els càrrecs els imposaven, ja que les seves actuacions van suposar "un increment il·lícit del risc d'un resultat amb danys que estaven obligats a prevenir".
En la sentència, de 530 pàgines, es considera acreditat que el maquinista, després de rebre una trucada "sense urgència" de l'interventor, va perdre la seva ubicació a la via i no va veure algunes senyals que l'haurien permès adonar-se que s'aproximava a la corba d'Angrois. La jutgessa creu que el maquinista va ometre la precaució de mirar on estava abans d'agafar el telèfon o de fer-ho mentre parlava. Destaca també que coneixia la línia i específicament la reducció tan important de velocitat que imposava la corba.
Pel que fa al responsable de seguretat d'Adif, la magistrada ha destacat que va ser qui va certificar que la línia i el seu subsistema estructural reunia les condicions de seguretat i per això es va autoritzar la seva posada en servei. I ho va fer, segons indica la sentència, malgrat que l'anàlisi preliminar de riscos que va fer la Unió Temporal d'Empreses (UTE) a qui es va adjudicar el projecte constructiu del subsistema estructural identifiqués el risc de descarrilament. La UTE proposava establir un sistema de protecció automàtic (ERMS) que garantís que es respectaven les velocitats límit i amb capacitat d'aturar el tren, sistema que no es va habilitar.
Per tot plegat, la jutgessa afirma que el risc es va concretar el 24 de juliol del 2013, quan en una actuació "greument negligent" del maquinista, que no va reduir la velocitat fins que va veure visualment que la corba estava molt a prop, però també pel fet que no hi havia mesures que controlessin la velocitat del tren en una zona amb una limitació acusada.
79 víctimes mortals
Les acusacions sol·licitaven la condemna per 80 delictes d'homicidi però la titular del jutjat ha considerat que les lesions patides en l'accident no van provocar la mort d'una de les persones, que es va produir 73 dies després com a conseqüència d'una greu malaltia que patia. La magistrada indica que sí va tenir un debilitament de l'estat de salut i el compatibilitza entre els lesionats. Pel que fa a aquests, la xifra puja a 143, descartant una persona de qui assegura que no s'ha pogut acreditar que viatgés al tren i una menor que va patir ferides que no van necessitar de tractament mèdic.
La sentència no és ferma, les parts poden presentar ara recurs d'apel·lació.
