El finançament “singular”, el 2025

El preacord entre ERC i el PSC per investir Salvador Illa com a president preveu que el Govern central i la Generalitat concretin el nou sistema de finançament “singular” per a Catalunya en una comissió bilateral prevista per al primer semestre del 2025, si bé no utilitza el terme concert econòmic per definir-lo.

Així ho preveu el text, donat a conèixer ahir per Esquerra i que està pendent encara de l’aval de la militància republicana. Al document, d’unes 25 pàgines, no se cita de forma explícita que Catalunya surti del règim comú, encara que sí que es fa referència a escometre “les modificacions que corresponguin de la LOFCA, la llei de finançament de les comunitats autònomes i la llei de cessió de tributs” perquè l’Agència Tributària de Catalunya pugui gestionar, recaptar, liquidar i inspeccionar tots els impostos, a excepció dels locals. I encara que el preacord no entra en terminis detallats, sí que concreta que el primer tribut en el qual s’avançarà serà l’IRPF del 2025, mentre s’estudiarà com recaptar l’IVA de les pimes i aplicar l’IVA dels arrendaments turístics. També apunta que l’execució de tots els acords sobre finançament hauria d’estar acabada durant el 2026 i que l’assumpció de les competències implicarà el traspàs de mitjans humans, materials, econòmics i tecnològics per part del Govern central.El text també especifica que, malgrat els traspassos, se segueixi amb el principi de solidaritat, per la qual cosa Catalunya farà una aportació “explícita i transparent” que, de moment, no està concretada però que haurà de seguir limitada al principi d’ordinalitat. També es preveu que faci una aportació a les finances de l’Estat “pel cost dels serveis que presta”.Mentre el nou sistema no estigui en marxa, es contempla un increment “substancial” de recursos per “compensar desequilibris”. També la creació d’un consorci paritari Estat-Generalitat per abordar el dèficit d’inversions i la baixa execució de les previstes a Catalunya.Més enllà de la carpeta del finançament, el preacord inclou mesures en l’àmbit del conflicte polític, de l’impuls social del català, l’habitatge, l’educació o les infraestructures, com els aeroports.Respecte a la llengua, preveu que “la política lingüística tingui rang de departament” i que el nou Govern assumeixi el Pacte Nacional per la Llengua i el doti amb 200 milions el seu primer any. Bona part d’aquest apartat se centra a garantir el català com a idioma vehicular en l’educació. També es va pactar mantenir el departament d’Acció Exterior i “consolidar i ampliar” la xarxa actual de delegacions.En un altre ordre de coses, el PSC i ERC també pretenen avançar cap a un “model de país basat en el progrés”. En el cas del polèmic macroprojecte d’oci Hard Rock –el detonant del final de la legislatura–, van pactar modificar la llei del CRT de manera que s’incrementi el tipus impositiu vinculat als casinos fins a deixar-lo com preveia la norma anterior (55 per cent davant del 10 per cent actual), la qual cosa deixaria en stand by el projecte. També volen “transformar” l’Aeroport de Barcelona perquè guanyi capacitat amb noves connexions intercontinentals. Així mateix, es comprometen a regular els lloguers de temporada, d’habitacions i els habitatges d’ús turístic i construir fins a 50.000 vivendes protegides.

Catalunya passaria a recaptar prop de 60.000 milions

La consellera d’Economia en funcions, Natàlia Mas, va defensar ahir que el preacord entre ERC i el PSC implicaria l’ingrés d’un total d’uns 60.000 milions d’euros a Catalunya gràcies a la recaptació del 100% dels impostos. L’Agència Tributària de Catalunya (ATC) passaria de recaptar el 9% dels impostos al 53%. Així ho va assegurar en una sèrie de missatges a la xarxa social X, en els quals va especificar que d’aquests 60.000 milions caldria restar dos aportacions a l’Estat: pels serveis que presta i en concepte de solidaritat territorial, amb un límit en el principi d’ordinalitat.Catalunya, Madrid i les Balears són les úniques comunitats autònomes que aporten diners a una “caixa de solidaritat”. Madrid contribueix amb uns 6.000 milions, Catalunya amb 2.000 milions i les Balears amb 300 milions. Els altres territoris només en reben. Si Catalunya sortís d’aquesta llista hi hauria un 24% menys de diners per repartir de la caixa comuna, per la qual cosa algunes regions rebrien menys recursos, acabant així amb el sistema. Tanmateix, el preacord manté el concepte de solidaritat. L’aportació de Catalunya al conjunt del territori dependrà de la negociació bilateral amb l’Estat. El que sí que fixa l’acord és que la solidaritat ha d’estar limitada pel principi d’ordinalitat: que les comunitats que més aportin siguin les que més rebin.