Sánchez treu pit pel preacord, però Junts nega que suposi la sobirania fiscal

El president del Govern central, Pedro Sánchez, va treure ahir pit sobre el preacord assolit entre ERC i el PSC per investir Salvador Illa president de la Generalitat, assegurant que el PSOE els recolza “plenament i es compromet a fer efectiu”, malgrat les crítiques d’alguns barons socialistes.

Mentrestant, des de Junts van restar valor al pacte, remarcant que els objectius que planteja, com el finançament singular, poden assolir-se mitjançant les negociacions obertes per donar estabilitat al Govern central, sense necessitat de fer Illa president.

El Govern de Castella-la Manxa recorrerà la llei d’amnistia davant del Tribunal Constitucional

Sánchez va assegurar ahir que el preacord tancat amb Esquerra és “bo per a Catalunya i per a Espanya” perquè permet obrir “una etapa nova” a la política catalana i, emfatitzant que és necessari aplicar “empatia i comprensió” a les singularitats econòmiques de cada territori, va recordar que el text recull el compromís amb la “solidaritat interterritorial” i la “igualtat entre espanyols”. L’acord havia estat avalat poques hores abans per l’executiva federal del PSOE, que es va comprometre “a impulsar-lo i fer-lo efectiu en aquells punts on la seua materialització depengui de les institucions de caràcter estatal en les quals aquest partit té representació”, com el Congrés i el Senat. Malgrat remarcar el president el “suport ple” a l’acord, el cert és que hi va haver líders territorials socialistes com Emiliano García-Page i Javier Lambán que van criticar durament les “concessions a Catalunya”. García- Page, que va assegurar sentir-se “perplex” que el PSOE no hagués donat la seua pròpia versió sobre aquest acord que considera un “greu atemptat a la igualtat”, va anunciar a més que el seu Executiu presentarà un recurs d’inconstitucionalitat contra la llei d’amnistia.En semblants termes es va expressar el líder dels socialistes aragonesos, Javier Lambán, que va titllar d’“inadmissible” el preacord perquè, segons el seu parer, suposarà “una fallida brutal de la igualtat entre tots els espanyols”. “L’independentisme aconsegueix tots els seus objectius i el PSOE pot entregar Espanya a canvi de la investidura de Salvador Illa”, va alertar. També van qüestionar el preacord el líder del PSOE a Andalusia i portaveu socialista al Senat, Juan Espadas, que espera que aquesta comunitat autònoma “tingui en aquest nou escenari les mateixes condicions que pugui tenir Catalunya”.Per la seua part, Junts, que va analitzar el text en una reunió extraordinària, va acusar els republicans d’“assumir el marc polític que el PSC ha intentat fixar” i va criticar que la proposta sobre finançament es basa en “futures reformes legislatives incertes”. En aquest sentit, va assegurar que els termes generals del preacord “ja van ser fixats en la negociació per a la investidura de Sánchez” i que ara es passaria a “una negociació bilateral entre un Govern espanyol presidit pel PSOE i un govern català presidit pel PSC”. Els de Carles Puigdemont, que ja han reiterat que estan disposats a una repetició electoral, van avisar que una investidura “no es podrà revertir” i van criticar que el candidat socialista “ha estat sempre el més favorable a la repressió” i “el menys compromès amb la llengua catalana”. Malgrat aquesta crítica, ERC va convidar Junts a afegir-se al preacord. “És un gran salt de sobirania per al nostre país”, va afirmar la lleidatana Marta Vilalta.

El PP anuncia una batalla judicial contra els acords de finançament

Els governs autonòmics del PP van expressar ahir el seu rebuig frontal al model de finançament singular per a Catalunya que inclou el preacord entre ERC i el PSC per investir Salvador Illa i alguns d’ells van anunciar ja una batalla judicial en contra i recursos al Constitucional. A part dels Executius populars, el pacte va ser criticat per socis parlamentaris del Govern central, com Compromís, que va avisar que no li donarà suport al Congrés si no s’aborda alhora el problema d’infrafinançament dels País Valencià. Entre els governs populars, un dels més contundents va resultar ser el valencià, que el va qualificar d’un “cop d’Estat fiscal” que fa “saltar pels aires les bases de la convivència entre iguals” i va avançar que “arribarà fins on calgui, amb tots els mitjans jurídics i polítics” al seu abast. En termes similars es van pronunciar també des dels Govern de Castella i Lleó, Andalusia, Galícia, Múrcia o Madrid, des d’on Isabel Díaz Ayuso va acusar el president Pedro Sánchez de “trencar la caixa comuna dels espanyols”.Al seu torn, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va denunciar el “xantatge independentista” que, segons el seu parer, suposa que Catalunya surti del règim comú, encara que va considerar que Sánchez pretén “mentir” als republicans amb “una promesa impossible” com ja va fer amb “Junts amb l’amnistia”.En canvi, el lehendakari, Imanol Pradales (PNB), va considerar positiu l’acord en matèria de “finançament singular” i va aprofitar per apuntar que la singularitat del concert econòmic basc és “molt específica i està constitucionalment reconeguda”.

Els comuns arriben també a un acord amb els socialistes

Els comuns van tancar ahir un preacord amb el PSC per investir el líder socialista Salvador Illa com a president de la Generalitat i que serà sotmès a votació de la militància avui mateix en el consell nacional del partit. Els de Jéssica Albiach han negociat les últimes setmanes el contingut del possible acord d’investidura, després d’haver fixat les seues prioritats, que passen, en primer lloc, per impulsar des del Govern polítiques d’accés a l’habitatge. Sobre la taula també han figurat altres qüestions importants per a aquesta formació política com és un compromís per parar el projecte del macrocomplex de lleure Hard Rock.Aquest possible acord arriba, d’altra banda, després de l’assolit entre els socialistes i ERC, que serà sotmès a consulta de la militància aquest divendres. Si les bases republicanes acaben avalant-lo, Illa disposaria de la majoria absoluta necessària per ser investit en primera volta, al llarg de la propera setmana, amb 68 dels 135 escons de la Cambra catalana.