ANÀLISI. És suprem el Tribunal Suprem?

El Tribunal Suprem és suprem en la segona accepció de l'adjectiu al diccionari de la Rae.

Que és?

"Que no té superior". El Suprem és suprem perquè el que diu va a missa. No té cap tribunal per sobre a l'estat espanyol. En canvi, no és suprem en la majoria de sinònims d'aquest adjectiu que apunta la Rae.

Que són?

Excel·lent, eminent, extraordinari, excels, sublim.

El Tribunal Suprem no és sublim?

El Tribunal Suprem no és sublim.

Els magistrats del Tribunal Suprem no són sublims?

Els magistrats del Tribunal Suprem no són sublims.

Com arriben, doncs, al Suprem?

A dit. Els elegeix el Consell General del Poder Judicial, un òrgan polític controlat pels dos grans partits del Congrés de Diputats, que nomenen les persones que volen entre els milers de jutges que podrien ser candidats sense cap més raó que el fet que són els que volen. Els magistrats del Suprem no han fet cap exàmen per accedir a aquest tribunal, ni són necessàriament (ni habitualment tampoc) els que tenen més mèrits, ni els que tenen més experiència. Només necessiten un mínim d'anys d'exercici i caure en gràcia als partits polítics dominants.

No hi ha la creença que la majoria de sentències del Suprem són modèliques?

Hi era. Avui, d'aquesta creença en queda ben poc, sobretot tenint en compte el que han fet amb la llei d'Amnistia.

Per presentar un recurs d'inconstitucionalitat?

No. És una cosa que podien fer perfectament, i també previsiblement. Per com ho han fet i, ja abans de presentar aquest recurs, per com van decidir no amnistiar la malversació als líders independentistes. Van aplicar la llei (la van aplicar dient que no l'havien d'aplicar) argumentant que no tenien dubtes de la seva constitucionalitat, i després, quan n'han deixat fora els líders independentistes, han presentat un recurs al TC al·legant que tenen dubtes de la constitucionalitat.

Però si tenen dubtes de la constitucionalitat, perquè l'han aplicat?

Perquè volien assegurar-se que ells, i ningú més que ells, decideixen sobre els líders independentistes. És a dir: sabien que, si presentaven el recurs d'inconstitucionalitat abans de decidir sobre aquests líders, hi havia la possibilitat que el Tribunal Constitucional avalés la llei i digués, de passada, que s'havia d'amnistiar la malversació en tots els casos. Era una possibilitat perquè una vegada es presenta un recurs d'inconstitucionalitat, el Tribunal Constitucional pot pronunciar-se sobre l'assumpte plantejat en el recurs i sobre qualsevol altre assumpte relacionat amb la llei, encara que no s'hagi plantejat al recurs. Si el Constitucional hagués dit que s'ha d'amnistiar la malversació en tots els casos (al·legant, per exemple, que en els fets de l'1-O no hi va haver ànim de lucre per part de ningú), el Suprem ho hauria tingut pràcticament impossible per no aplicar l'amnistia.

És veritat la llei d'amnistia vulnera els principis d'igualtat i  de seguretat jurídica?

És una veritat que firmaria el senyor Perogrullo. Totes les amnisties i tots els indults i totes les mesures de gràcia del món vulneren els principis d'igualtat i de seguretat juridica.

Té sentit posar en dubte la proporcionalitat entre el bé perseguit (la pau social) i el sacrifici dels principis d'igualtat i de seguretat jurídica?

Té tot el sentit. El que no en té és utilitzar uns arguments i un llenguatge que són més propers al pamflet polític que a una resolució judicial del Tribunal Suprem.

S'ha perdut la qualitat de l'escriptura judicial?

Una mica sí. Estem molt lluny d'algunes sentències del Suprem dels Estats Units dels anys de la discriminació racial que eren moralment abominables, però tenien una prosa magnífica, amb frases que podien esculpir-se en marbre en un edifici públic. També a l'estat espanyol els jutges abans escrivien millor. Una sentència dels anys 90 es referia a si les persones que es comunicaven sexualment amb els presos havien de ser parella estable i deia: “La administración penitenciaria no está legitimada para convertirse en la carabina guardiana de la moral sexual de los presos.” Carabina en la segona accepció del diccionari de la Rae: "Mujer de edad que acompañaba a ciertas señoritas, especialmente cuando eran cortejadas". Tu llegies allò i deies: aquest senyor controla els recursos del llenguatge. Els magistrats del Tribunal Suprem, avui, en els 49 folis del recurs contra la llei d'Amnistia, utilitzen fins a 20 vegades les expressions cop d'estat i colpistes, com si fossin Abascal o Ayuso.

Però no va dir la sentència del mateix Suprem que l'1-O no va ser un cop d'estat, i per això no va condemnar per rebel·lió i sí per sedició?

Sí.

Ha argumentat ara el Tribunal Suprem en contra de la sentència del Tribunal Suprem?

Sí.

Això no és una argumentació sublim, no?

No. Això no és una argmentació sublim.