ERC exigeix a Puigdemont “rectificar” al culpar-lo que potser sigui detingut

ERC va reclamar ahir “una rectificació i una disculpa” a l’expresident Carles Puigdemont després que aquest publiqués una carta dissabte en què assegurava que la decisió d’investir Salvador Illa fa que la seua detenció “sigui una possibilitat real d’aquí a molt pocs dies”, amb referència a la seua possible tornada. En un comunicat, ERC va lamentar l’“ofensa”, va demanar “respecte” a les decisions de la seua militància i a més va circumscriure la reacció de Junts als seus “interessos electorals”. Després d’admetre que les seues decisions “poden ser objecte de crítica”, el partit de Marta Rovira va subratllar que no poden “superar-se determinats límits”. Els republicans van defensar que han “condemnat sempre la repressió política de tot el moviment independentista i l’han combatut” i van assenyalar que la tornada de Puigdemont respon a “una decisió personal i no col·lectiva”. “Tindrà tot el nostre suport en la lluita contra les decisions polítiques dels òrgans judicials que l’únic que busquen és no aplicar una llei democràtica”, van afegir, amb referència a l’amnistia.

Per la seua part, la presidenta de Junts, Laura Borràs, va desafiar Illa a aclarir què farà si Puigdemont és detingut en cas de tornar. “Què farà si és detingut en el seu debat d’investidura perquè els jutges no apliquen una llei que ha aprovat el seu partit i el seu Govern?”, va preguntar en una entrevista a Catalunya Ràdio. Malgrat que va evitar respondre com haurien de reaccionar a aquesta possibilitat, va subratllar que no “rebentaria” la investidura del líder del PSC, sinó que “rebentaria la democràcia espanyola, perquè seria la confirmació que el poder judicial actua al marge del poder legislatiu”. En resposta a les paraules de Rovira, que la setmana passada va opinar que l’expresident “no s’ha de deixar detenir”, Borràs va rebatre ahir que Puigdemont “no es deixarà detenir”. El Consell de la República, que presideix Puigdemont, va assenyalar que el retorn de l’expresident serà “un moment de fort simbolisme històric” i va demanar acompanyament a les institucions catalanes. El president de l’ANC, Lluís Llach, va retreure que “els estrategs d’ERC són tan petits que ara ens volen fer creure que el president a l’exili torna per fastiguejar-los”. Llach va assistir el cap de setmana a un acte a Còrsega i va ser gravat aplaudint el discurs de tres membres del Fronte di Liberazione Naziunale Corsu (FLNC), un grup terrorista cors.

Ayuso carrega contra la “secessió fiscal” i apel·la barons del PSOE

La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, va insistir ahir a carregar contra l’acord entre ERC i els socialistes per a la investidura de Salvador Illa, mentre que va instar els barons del PSOE a “entrar en raó” i pensar en “els espanyols per damunt de tot els altres”. Va titllar de “secessió fiscal” el pacte entre republicans i socialistes i va assegurar que obre la porta a un “desballestament econòmic” que suposa, a més, que si es torna “a un colpisme com el que es va patir el 2017”, ara “hi haurà diners il·limitats de tots els espanyols”. En aquest sentit, va afirmar que l’objectiu de l’independentisme és “trossejar” Espanya amb els diners de tots els seus ciutadans.Ayuso va retreure als barons socialistes que “ha d’arribar el tema dels diners per poder fer alguna cosa”, amb referència a les crítiques, entre altres, d’Emiliano García-Page o Javier Lambán.Per la seua part, la portaveu del PP al Parlament Europeu, Dolors Montserrat, va advertir que el finançament singular per a Catalunya és un “pas previ” al referèndum i va assegurar que, si Illa aconsegueix ser president, “ho serà amb l’agenda més independentista de tots els presidents de la Generalitat”.

Economistes preveuen més desigualtat entre comunitats

La Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (Fedea) va advertir ahir que establir un model de finançament per a Catalunya que imiti el funcionament del Concert Econòmic del País Basc, ampliable també a altres regions com la Comunitat de Madrid, “augmentaria moltíssim la desigualtat” entre territoris. En aquest escenari, el director executiu de la fundació, Ángel de la Fuente, va advertir que “el finançament d’Extremadura o Andalusia es quedaria molt per sota de Madrid o Catalunya”. “Si generalitzem el sistema i cada un recapta tots els seus impostos o hi ha petits ajustaments i transferències a l’Estat, el que passarà és que cada pal haurà d’aguantar la seua vela, o sigui, que cada comunitat autònoma tindrà bàsicament els ingressos que generi”, va concloure.D’altra banda, un estudi publicat per Fedea ratifica que Madrid, Catalunya i les Balears, les comunitats amb més renda per càpita, van ser les úniques aportadores netes al sistema de finançament autonòmic (SFA) el 2022. En concret, la comunitat que més va aportar al sistema el 2022 va ser Madrid, amb 7.395 milions d’euros, seguida de Catalunya, amb 2.088 milions, i les Balears, amb 345 milions.