Aragonès treu pit del pacte fiscal en el seu adeu

El president en funcions, Pere Aragonès, va aprofitar ahir la que possiblement serà l’última reunió de l’actual Govern per reivindicar que el seu Executiu ha aconseguit “acords polítics de fons”, com el finançament singular, que va assegurar que “suposarà el salt més important en la sobirania de Catalunya” des que es va reinstaurar la Generalitat, el 1977. També va subratllar els avenços en polítiques socials i va defensar la via del “diàleg i la negociació” amb l’Estat per abordar el conflicte polític. Va subratllar que “aquest compromís ha permès avançar, deixar enrere la repressió i assolir les quotes d’autogovern més rellevants dels últims 18 anys”. En aquest context també va situar l’amnistia com un “pas de gegant” per “reconèixer la injustícia” cap a l’independentisme. Malgrat que va evitar parlar d’un “canvi d’època”, es va limitar a dir que “el Govern que entrarà es trobarà una Catalunya millor que la que ens vam trobar el 2021”.

El secretari general de Junts, Jordi Turull, va avançar ahir que el partit demanarà al president del Parlament, Josep Rull, que suspengui el ple d’investidura si l’expresident Carles Puigdemont és detingut al tornar a Catalunya per assistir a la sessió parlamentària demà. “No són condicions de fer aquest ple”, va assegurar en una entrevista a 324, en la qual va anunciar que els diputats de Junts abandonaran l’hemicicle si l’expresident no pot assistir al ple.

Va assegurar que Puigdemont “no ve a deixar-se arrestar, sinó a exercir els seus drets polítics” i va negar que hi hagi un pacte perquè se’l detingui d’alguna manera determinada. Va reiterar que l’expresident tornarà com a “persona beneficiària de la llei d’amnistia” i que la intenció és que pugui participar en la sessió d’investidura. En aquest context, Turull va avisar que si es produeix l’arrest i el PSOE “mira cap a un altre costat”, Junts haurà de “replantejar” el seu suport al Govern espanyol. “Actuarem en conseqüència”, va dir. El líder de Junts al Parlament, Albert Batet, va reclamar una condemna per part “no només a les forces independentistes sinó del conjunt de les forces democràtiques” si Puigdemont és detingut, i va denunciar l’“actitud de rebel·lió” que creu que ha adoptat el Tribunal Suprem no amnistiant l’expresident.La portaveu d’ERC, la lleidatana Marta Vilalta, va admetre que “segurament serà necessari” suspendre temporalment el ple d’investidura si Puigdemont és arrestat i, després de demanar a Junts que “no alimenti la crispació”, va cridar l’independentisme a reconstruir ponts.D’altra banda, el president en funcions, Pere Aragonès, va confiar que Puigdemont no sigui arrestat i va dir que, en tot cas, “la responsabilitat” d’una possible detenció de l’expresident si torna és del Tribunal Suprem. Va assegurar que l’expresident ha de tornar “en plena llibertat, com hauria de produir-se aplicant la llei d’amnistia”.El PP va afirmar que Puigdemont “ha de retre comptes pels seus delictes” davant dels tribunals abans de tornar al Parlament, i Vox va exigir a Rull que “no consenti la humiliació” de deixar que l’expresident entri a la Cambra. El partit ha cridat a concentrar-se demà per rebre Puigdemont amb banderes d’Espanya, mentre que l’Associació de Municipis per la Independència ha instat els més de 700 alcaldes independentistes que conformen l’associació a acompanyar l’expresident.

Un escenari farcit d’incògnites i incerteses

Carles Puigdemont podria ser detingut si torna a Catalunya perquè el jutge que instrueix el procés al Tribunal Suprem, Pablo Llarena, manté activa l’ordre estatal de captura després d’haver-se negat a amnistiar la malversació. En l’hipotètic cas d’efectuar-se la detenció, l’expresident passaria a disposició del jutjat de guàrdia del lloc on hagi estat arrestat. Una vegada allà, es comunicaria a la Fiscalia i al Suprem la detenció, i seria l’alt tribunal qui decidiria si ha de ser traslladat a Madrid, deixar-lo en llibertat i citar-lo per comparèixer o decretar presó. En tot cas, caldrà veure si Puigdemont aconsegueix entrar al Parlament sense ser arrestat abans. La Cambra té un protocol de seguretat que regula la presència policial a l’edifici, però el que no podrà evitar és que sigui arrestat abans d’entrar a l’edifici o quan en surti.

Acusen Sánchez de “corrupció política”

El Govern de la Comunitat de Madrid, que presideix Isabel Díaz Ayuso (PP), va insistir ahir a titllar de “corrupció política” el pacte entre el PSC i ERC per investir Salvador Illa, i va acusar el president espanyol, Pedro Sánchez, de “comprar vots” a canvi d’un finançament singular per a Catalunya. El Govern de Castella-la Manxa, que presideix el socialista Emiliano García-Page, va defensar un finançament autonòmic que sigui “just i tingui en compte la realitat de cada territori”.

Els socialistes censuren el “dúmping fiscal” d’Ayuso

La portaveu de l’Executiva Federal del PSOE, Esther Peña, va retreure al PP que la seua proposta de finançament es basa a “abaixar impostos només als més rics” i demanar “més i més diners” a l’Estat. També va criticar la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, a l’assegurar que el seu govern aplica “dúmping fiscal”. “Quan els governs del PP estan a les autonomies, la sanitat i l’educació només tenen una destinació, la privatització”, va concloure.

Sumar desqualifica el concert econòmic

El portaveu econòmic de Sumar al Congrés, Carlos Martín Urriza, va desqualificar el concert fiscal per a Catalunya al considerar que posa en risc la redistribució entre comunitats autònomes com “ja ho fan el règim foral o el paradís fiscal de Madrid”. Va advertir que el concert podria perjudicar l’“autonomia fiscal de l’Administració Central”, i va urgir el PSOE a impulsar una reforma que acabi amb la “deserció fiscal” dels rics.

Guerra insta el PSOE a “impedir” la quota catalana

L’exvicepresident del Govern espanyol i històric dirigent socialista Alfonso Guerra va instar el PSOE a donar una “resposta contundent” al concert econòmic de Catalunya, pactat amb ERC en el marc de la investidura de Salvador Illa, i va afirmar que és un “atropellament” i un “lladronici que elimina la solidaritat entre els espanyols”.

El PP carrega contra Llach pel seu viatge Còrsega

El PP va denunciar ahir la participació del president de l’ANC, Lluís Llach, i de Bildu en un acte a Còrsega al qual van assistir grups independentistes de diferents països i en què, segons alguns mitjans, van participar activistes corsos armats. El diputat del PP per Àlaba al Parlament basc, Carmelo Barrio, va titllar aquesta jornada de “reivindicació terrorista”.