El ministeri d’Interior diu al jutge Llarena que "no va detectar" Puigdemont a la frontera

El Ministeri de l’Interior ha informat aquest dimarts el jutge d’instrucció de la causa del 'procés', Pablo Llarena, que als dispositius de control establerts per la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a la frontera amb França "no es va detectar en cap moment" l’expresident català Carles Puigdemont. A través d’una nota de premsa, el departament liderat per Fernando Grande-Marlaska ha explicat que ja ha remès l’informe sol·licitat pel magistrat del Tribunal Suprem en el qual aquest requeria detalls sobre els elements que van determinar el "fracàs" de la seua captura "des d’un aspecte tècnic policial". En aquest document, Interior afirma que la detenció de Puigdemont "ha estat, és i serà, fins el seu compliment, un objectiu operatiu per a totes les unitats i serveis policials del Ministeri".

L’informe relata que els Mossos d’Esquadra van informar Interior "del disseny del seu dispositiu específic i especial per procedir a la detenció de l’expresident una vegada fos localitzat". El Ministeri va oferir a la policia catalana "qualsevol suport operatiu per part de Policia Nacional i de Guàrdia Civil". Tot això, afegeix Interior, "sense que fossin requerits tals suports més enllà dels habituals prestats a través de la taula de coordinació operativa i d’intercanvi d’informació i intel·ligència".

Controls en els dies previs

Al seu informe, el Ministeri relata que "des dels dies previs al 8 d’agost Policia Nacional i Guàrdia Civil van mantenir activats els controls en fronteres, ports i aeroports i en el conjunt de Catalunya, sobretot a la ciutat i àrea d’influència metropolitana de Barcelona." Amb tot, "donada la competència i capacitats operatives dels Mossos d’Esquadra com a policia integral a Catalunya en matèria de seguretat ciutadana, policia judicial i d’investigació criminal i policia administrativa", Policia Nacional i Guàrdia Civil "no van realitzar operatius paral·lels" per detenir l’expresident.

En aquest context, Interior apunta que "una vegada coneguda la fuga de Puigdemont dijous passat, el Ministeri va impartir instruccions al cap superior de Policia i al general en cap de Zona de la Guàrdia Civil, a través del delegat del govern espanyol de Catalunya, perquè, d’una banda, "s’activessin els recursos operatius i d’intel·ligència extraordinaris d’ambdós cossos" per localitzar i procedir a la detenció". "Així, i amb els recursos disponibles, es va establir un reforç de la vigilància de ports i aeroports de la Comunitat de Catalunya, i es van disposar dispositius operatius en certes vies públiques, en especial aquelles que condueixen o estan pròximes a la frontera amb França, encara que les vies d’alta capacitat van quedar sota la responsabilitat dels Mossos d’Esquadra", recorden al jutge.

Limitacions a les fronteres interiors de la UE

D’altra banda, el document recorda que l’article 67 del Tractat de la Unió Europea garanteix l’absència de controls de persones a les fronteres interiors, que han de poder creuar-se en qualsevol lloc sense que es realitzi cap inspecció fronterera de persones, qualsevol que sigui la seua nacionalitat. "Limitacions que dificulten que qualsevol dispositiu de control policial pugui garantir una impermeabilitat absoluta, fins i tot disposant d’informació prèvia o de dispositius legals de control o seguiment," assenyala. Així, Interior afirma que "el codi de fronteres Schengen obre la possibilitat de restablir de manera temporal els controls a les fronteres interiors, que han de ser justificats davant de la Comissió Europea i la resta d’Estats membres per l’existència d’una amenaça greu per a l’ordre públic o la seguretat interior."

"Espanya ha restablert els controls a les fronteres interiors Schengen en diverses ocasions, de forma excepcional, com durant la celebració de la cimera de l’OTAN reunida a Madrid el 29 i 30 de juny de 2022 o, el 2020, amb motiu de la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19. És una mesura 'd’últim recurs’ que, per l’exposat, no està prevista per a supòsits com l’objecte d’aquest informe", recorda el Ministeri.

La fugida de l’expresident

Es pot recordar que el passat 8 d’agost, després d’anunciar-ho en xarxes socials, l’expresident català va tornar a Catalunya, va assistir a la concentració convocada per Junts a Barcelona i va pronunciar un discurs davant els seus simpatitzants. Després, se li va perdre la pista. Puigdemont va comparèixer dies després des del seu despatx a Waterloo, a Bèlgica, assegurant que la seua sortida d’Espanya sense ser detingut prova que l’independentisme té "capacitat per entrar i per sortir" així com "per desafiar un Estat repressor". "I que no ens rendim, i que jo no he anat a entregar-me", va afegir en declaracions TV3.