La ultradreta alemanya reivindica el dret a governar arran del seu triomf

Els principals líders de la formació ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD) van afirmar ahir que els resultats de diumenge a les eleccions de Turíngia i Saxònia, a l’est del país, els faculten per formar part de futurs governs, amb un missatge directe a la Unió Demòcrata Cristiana (CDU). L’AfD va aconseguir el 32,8 per cent dels vots a Turíngia, en la que és la primera victòria d’un partit de la ultradreta des de la caiguda del nazisme. A Saxònia van quedar segons, encara que allà la correcció d’un error informàtic va acabar restant un escó al partit ultra, que amb 41 diputats perd la minoria de bloqueig que impediria a les altres formacions assolir la supermajoria de dos terços necessària per a algunes decisions.

Els serveis d’Intel·ligència han catalogat l’AfD en tots dos estats d’organització extremista i la resta de partits s’han negat tradicionalment a qualsevol indici de col·laboració, tant a nivell regional com estatal. Tanmateix, el partit busca ara un canvi radical. “Per descomptat que tenim dret a governar”, ha conclòs una de les líders d’AfD a nivell nacional, Alice Weidel, que va donar per fet que la resta de partits no podran mantenir gaire més temps el cordó sanitari: “Veurem com es comporta la CDU a llarg termini.”

Els resultats dels comicis als estats federats de Saxònia i Turíngia van suposar aquest diumenge un altre revés per al canceller, Olaf Scholz, del partit socialdemòcrata, i el seu Govern de coalició. El mandatari va qualificar ahir d’“amargs i preocupants” els resultats. “L’AfD debilita l’economia, divideix la societat i arruïna la reputació del nostre país”, va afirmar Scholz, que governa a nivell federal juntament amb els verds i els liberals. La coalició passa un període complicat i encara sense garanties l’últim any abans de les eleccions parlamentàries, previstes per al setembre del 2025. Davant del temor que l’extrema dreta continuï avançant al país, el canceller va instar els “partits democràtics” a negociar governs “estables” a les dos regions sense comptar en cap moment amb la formació ultra. Amb tot, l’acord sembla que serà complicat.