El jutge Llarena rebutja aplicar l’amnistia a Puigdemont

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha rebutjat el recurs de l’expresident Carles Puigdemont contra la seua decisió de no aplicar-li la llei d’amnistia al delicte de malversació pel qual està processat en rebel·lia. Llarena ha dictat una interlocutòria en la qual, com era de preveure, desestima els recursos de reforma de Puigdemont i dels exconsellers Lluís Puig i Antoni Comín, que ara podran recórrer la decisió del magistrat davant de la Sala d’Apel·lacions de l’alt tribunal. També rebutja els recursos de la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat, que havien reclamat al jutge que apliqués la norma als processats.

En la seua interlocutòria, l’instructor destaca que la llei deixa fora de l’amnistia als delictes de malversació en supòsits en què el subjecte actuï amb "el propòsit d’obtenir un benefici personal de caràcter patrimonial", la qual cosa entén que es presenta en el cas. Ressalta que el delicte hagués entrat en la norma si la Llei hagués proclamat, sense restriccions, la concessió de la gràcia a tots els delictes de malversació comesos per promoure l’1-O, o si hagués limitat l’exclusió a casos d’enriquiment en el seu significat etimològic, és a dir, d’augment de riquesa.

Tanmateix, recorda que l’article 1.4 de la Llei indica que el concepte d’enriquiment arriba a més a les actuacions on s’obtingui qualsevol avantatge personal de caràcter patrimonial, la qual cosa inclou qui, amb càrrec als cabals públics, obté qualsevol benefici que hagués exigit del pagament d’una contraprestació dinerària, encara que no augmenti materialment el seu nivell de riquesa. Diu el jutge que els processats "van decidir carregar als fons públics aportats pels contribuents el cost" del referèndum de l’1-O, que era un afany no només il·legal i contrari a la Constitució i a l’Estatut de Catalunya, sinó aliè a les seues responsabilitats de Govern i a les competències de la Generalitat.

Puigdemont va denunciar la "grotesca arbitrarietat" del jutge en no amnistiar-lo per l’1-O i va demanar que se li apliqui, com així va acordar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), el mateix criteri que va exonerar l’exconseller Miquel Buch: la malversació es perdona si els fons van tenir com a finalitat el procés. Sobre això, el jutge destaca que la interpretació del TSJC és plenament compatible amb el que el Suprem sosté. "El responsable públic que va decidir gastar els fons públics en atorgar protecció a un dels actuals recurrents, ni va actuar amb propòsit d’enriquir-se en el sentit gramatical del terme, ni va actuar per tal d’obtenir el benefici personal que contempla la llei al seu article 1.4" perquè "el delicte de malversació va consistir en un acte apropiatori en benefici de tercer". I també, afegeix, "era amnistiable l’eventual responsabilitat de qui va cobrar el seu treball d’escorta amb aquests fons, doncs l’esmentat individu no podia ser subjecte actiu del delicte de malversació per no ser el gestor dels cabals públics i havia de ser tingut per mer partícip en el delicte de malversació perpetrat per un altre".

Així mateix, el jutge subratlla que tampoc es lesiona la predictibilitat de la Llei a què va fer referència el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, a l’informe que va emetre en ocasió de l’obertura del nou any judicial el passat 5 de setembre. "La predictibilitat de la llei –dice la interlocutòria– no suposa que la norma hagi de ser aplicada conforme a l’aspiració d’un processat que assegura haver redactat i proposat la norma amb l’aprovació de la qual busca assolir la seua impunitat". D’altra banda, dona la raó a la dirigent d’ERC Marta Rovira en acceptar que el sobreseïment de la seua causa per desobediència correspon a la Sala i no a ell, pel que estima el seu recurs i conclou el sumari respecte d’ella.