POLÍTICA PROCÉS
Page se suma a l'ofensiva autonòmica del PP contra l'amnistia i la recorre davant del TC
Desafia el PSOE al considerar que la norma contravé la Constitució i “vulnera el principi d'igualtat”. Els barons de Feijóo concreten la seua amenaça i porten la llei davant del tribunal de garanties
El socialista García-Page, amb els presidents de Múrcia, País Valencià i Andalusia al gener. - EFE
El president de Castella-la Manxa, el socialista Emiliano García-Page, va consumar ahir la seua amenaça i el seu govern va presentar un recurs d’inconstitucionalitat contra la llei d’amnistia, afegint-se així a l’ofensiva autonòmica del PP contra aquesta norma. Les comunitats autònomes governades pel PP també han començat a presentar els seus recursos, i Madrid, Andalusia, Múrcia, Aragó i el País Valencià també van portar ahir el text davant del tribunal de garanties.
La portaveu de l’Executiu de Castella-la Manxa, Esther Padilla, va confirmar que el govern presidit per García-Page va presentar de forma telemàtica el recurs d’inconstitucionalitat de la llei. Aquesta administració ja havia denunciat que la norma és “inconstitucional perquè trenca el principi d’igualtat entre els ciutadans”. D’aquesta manera, García-Page, el baró socialista que més crític s’havia mostrat amb l’amnistia juntament amb l’aragonès Javier Lambán, desafia el PSOE a l’afegir-se a l’ofensiva autonòmica del Partit Popular. Amb tot, el govern de Castella-la Manxa ha desvinculat el seu recurs de l’assalt dels populars.Amb la comunitat castellanomanxega, també set comunitats governades pel PP van portar l’amnistia davant del tribunal de garanties. Es tracta d’Andalusia, el País Valencià, Galícia, Aragó, Madrid, Múrcia i Cantàbria. La Rioja, per la seua part, ho farà avui, segons ha confirmat el seu govern regional.A Madrid, la presidenta de la Comunitat, Isabel Díaz Ayuso, va anunciar que el seu govern ha recorregut la llei “en defensa de la seguretat jurídica i la divisió de poders” i va demanar a més les recusacions del president del TC, Cándido Conde-Pumpido, i dels magistrats Juan Carlos Campo i Laura Díez, aquests dos últims nomenats pel Govern espanyol.En la mateixa línia, el Govern d’Aragó ha recorregut la llei a l’entendre que vulnera la independència del poder judicial, la qual cosa suposa, afirma, “una fallida total de l’estat de dret”.En el cas de Cantàbria, tant el govern com el parlament autonòmic han portat el text davant del tribunal de garanties.
El govern d’Ayuso censura que la llei trenca la divisió de poders i demana recusar tres jutges del TC
D’aquesta manera, el Tribunal Constitucional té a sobre de la taula deu recursos, si bé el termini per recórrer no finalitza fins demà. A aquesta desena se suma la qüestió d’inconstitucionalitat que va presentar el Tribunal Suprem, el ple del qual la debatrà avui.
Revés en el cas de tres independentistes amnistiats
El Tribunal Superior de Justicia de Catalunya (TSJC) podria enviar al Tribunal Suprem el cas de tres independentistes de Granollers condemnats per atacar mossos d’esquadra l’1 d’octubre del 2020 a Barcelona, que ja havien estat amnistiats. Aquests van ser dels primers encausats al beneficiar-se de la llei, però el recurs presentat per l’advocat d’un mosso podria fer enrere el perdó judicial. El recurs de l’agent es fonamenta en les lesions sofertes, que podrien no estar incloses en la llei. En aquest context, el TSJC ha situat les parts a posicionar-se sobre el recurs i si ha d’elevar-se al Tribunal Suprem, que ja s’ha posicionat en contra de l’amnistia i ja ha plantejat qüestions d’inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional.Des del juny, quan es va posar en marxa la llei, només s’ha amnistiat 48 activistes i manifestants dels 419 casos que preveia l’organització Alerta Solidària.
