Llarena insisteix a negar l'amnistia a Puigdemont per la malversació

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena va ratificar ahir que no amnistiarà l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont pel delicte de malversació pel qual està processat. El magistrat va desestimar els recursos de reforma de Puigdemont i dels exconsellers Lluis Puig i Toni Comín, els quals ara podran recórrer la decisió de Llarena davant de la Sala d’Apel·lacions de l’Alt Tribunal espanyol. També va rebutjar, la vigília de la Diada, els recursos de la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat, que havien reclamat al jutge que apliqués la norma als processats.

A la seua interlocutòria, Llarena destaca que el redactat de la llei deixa fora de l’abast de l’amnistia els delictes de malversació en supòsits en què el subjecte actuï amb “el propòsit d’obtenir un benefici personal de caràcter patrimonial”, la qual cosa entén que es presenta en el cas. Ressalta que el delicte hauria entrat en la norma si la llei hagués proclamat, sense restriccions, la concessió de la mesura de gràcia a tots els delictes de malversació comesos per promoure l’1-O, o si hagués limitat l’exclusió a casos d’enriquiment en el seu significat etimològic, és a dir, d’augment de riquesa.

En canvi, el jutge afirma que l’expresident va decidir “carregar als fons públics aportats pels contribuents el cost” del referèndum de l’1-O, que era un afany no només il·legal i contrari a la Constitució i a l’Estatut de Catalunya, sinó, assegura, aliè a les seues responsabilitats de Govern i a les competències de la Generalitat.

En el seu recurs, Puigdemont va denunciar la “grotesca arbitrarietat” del jutge al no amnistiar-lo per l’1-O i va demanar que se li apliqui, com així va acordar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), el mateix criteri que va exonerar l’exconseller Miquel Buch: la malversació es perdona si els fons van tenir com a finalitat el procés. Sobre això, el jutge destaca que la interpretació del TSJC és plenament compatible amb allò que el Suprem sosté.

Per altra banda, l’expresident va lamentar ahir que Llarena hagi decidit no amnistiar-lo “el mateix dia que decideix mantenir impunes els crims del franquisme”, amb referència a l’arxivament de la causa per la querella d’un denunciant de tortures durant el règim (vegeu la pàgina 22). Puigdemont va assegurar que es va assabentar de la decisió del magistrat del Suprem per la premsa.

Junts carrega contra el jutge, a qui anomena “Tejero 3.0 sense bigoti”

Junts va censurar ahir la decisió del jutge Pablo Llarena i el senador dels juntaires Eduard Pujol va anomenar el magistrat “Tejero 3.0 sense bigoti”, cosa que li va costar una reprimenda del president del Senat, Pedro Rollán. Pujol va aprofitar el debat d’una moció del PP sobre la transparència en les institucions i la lluita contra la corrupció a la Cambra Alta per criticar el “gran exercici de cinisme polític” del Govern espanyol per asilar l’opositor veneçolà Edmundo González i “permetre al Poder Judicial mantenir a l’exili” Carles Puigdemont. “Quan es tracta de protegir a l’Estat de dret a Espanya no són tan valents”, va afegir, abans de reclamar a la Moncloa que “sigui capaç de dir que ja n’hi ha prou’” a Llarena. Junts va denunciar, en un manifest amb motiu de la Diada de Catalunya, que el rebuig del Tribunal Suprem a amnistiar l’expresident és “un cop d’Estat judicial” el propòsit del qual és el d’“eliminar la figura” de Puigdemont.

També el portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, va afirmar que la decisió de Llarena confirma el “cop d’Estat judicial”. Per la seua part, la portaveu adjunta de Sumar al Congrés i dirigent dels Comuns Aina Vidal va proclamar que no respectar la llei d’amnistia és “anar contra Espanya” i “contra la política”, per insistir en el seu convenciment que aquesta norma és constitucional, mentre que el PNB va advertir Llarena que és “important” tenir en compte que la voluntat del Congrés és una “amnistia completa”. Per la seua part, el portaveu del PP a la Cambra Baixa, Miguel Tellado, va exigir al Govern espanyol que “respecti” la decisió del jutge Llarena de no amnistiar la malversació a l’expresident.

El Govern demana al poder judicial “respecte” i exigeix aplicar la norma

El Govern va reclamar ahir que la llei d’amnistia s’apliqui amb la “màxima celeritat i sense subterfugis” i va demanar al poder judicial “respectar” el legislatiu. Així es va pronunciar Sílvia Paneque, portaveu de l’Executiu que presideix Salvador Illa, que va defensar que “demanem respecte a les decisions judicials però també demanem que el Poder Judicial respecti aquelles decisions que s’han aprovat en majoria per part del Poder Legislatiu”. Paneque va insistir a reclamar que s’amnistiï “la totalitat de persones que puguin disfrutar dels beneficis” de la llei i va assegurar que es tracta d’una norma “important per a la normalització social, política i institucional de Catalunya”. Al seu torn, preguntada per com valora els recursos d’inconstitucionalitat contra l’amnistia presentats des de comunitats autònomes governades pel PP i també per Castella-la Manxa, governada pel socialista Emiliano García-Page, la portaveu del Govern es va limitar a defensar que aquests recursos són mecanismes, “sigui quina sigui la comunitat autònoma”, que estan previstos en la legalitat.

La llei arriba al TC, que avui comença a estudiar els recursos

El Tribunal Constitucional (TC) començarà avui el seu debat sobre la llei d’amnistia, partint de la qüestió d’inconstitucionalitat presentada pel Tribunal Suprem, que previsiblement serà admesa a tràmit per donar pas al seu estudi en profunditat, si bé la decisió podria tardar fins a un any a arribar. Estava previst que el tribunal de garanties estudiés ahir la ponència del magistrat conservador Ricardo Enríquez, que advoca per admetre a tràmit la pregunta formulada pel Suprem, però l’absència d’un vocal per motius personals va obligar a posposar l’assumpte per garantir que els dotze membres del tribunal participin de la discussió en un tema de tanta rellevància. El Suprem es va adreçar al juliol al TC al considerar que la llei vulnera el dret a la igualtat i els principis de seguretat jurídica.Mentrestant, el Govern de la Rioja, Cantàbria i la Junta de Castella i Lleó van registrar ahir els seus recursos d’inconstitucionalitat contra la llei. D’aquesta manera, s’afegeixen a l’ofensiva autonòmica del Partit Popular contra la mesura de gràcia, que ja comptava amb el suport de vuit autonomies, inclosa la de Castella-la Manxa, que presideix el socialista Emiliano García-Page.