Mor l’expresident del Perú Alberto Fujimori als 86 anys
El primer ministre, el Poder Judicial, el Congrés i la Presidència expressen les seues condolences a la família
L’expresident del Perú Alberto Fujimori (1990-2000) ha mort aquest dimecres als 86 anys com a conseqüència del càncer que tenia i només unes hores després que el seu metge personal, Alejandro Aguinaga, informés que estava "lluitant per la seua vida".
"Després d’una llarga batalla contra el càncer, el nostre pare, Alberto Fujimori acaba de partir a la trobada amb el Senyor. Demanem als qui el van apreciar ens acompanyin amb una oració per l’etern descans de la seua ànima. Gràcies per tant papa! Keiko, Hiro, Sachie i Kenji Fujimori," ha publicat la seua filla Keiko Fujimori al seu compte de la xarxa social X.
Després de l’anunci, el primer ministre del país, Gustavo Adrianzén, ha indicat que es coordinarà amb la família per saber la seua voluntat sobre l’enterrament de Fujimori, i els ha transmès les seues condolences, segons ha emissora RPP.
De forma semblant ha reaccionat l’exprimer ministre Alberto Orátola qui, malgrat considerar-se opositor a Fujimori, ha donat el condol als familiars a l’entendre "el sofriment del tancament, la tortura de passar un càncer a presó i la necessitat de la reconciliació nacional" en un missatge publicat a X.
La Presidència, el Poder Judicial i el Congrés s’han sumat també als missatges de condol transmesos per nombrosos polítics del país.
A l’exmandatari, de 86 anys, li van detectar un càncer de llengua fa més de 27 anys i des d’aleshores ha patit reiterats problemes de salut. Abans de la seua mort ja s’havien traslladat a l’habitatge de Keiko Fujimori --on es estava passant la malaltia--, a més d’Aguinaga, familiars i diversos congressistes i exlegisladors.
Fujimori es va imposar en les eleccions presidencials peruanes de 1989 i tot just tres anys després, i en col·laboració amb les Forces Armades, va fer un cop d’Estat que va abolir la Constitució, va tancar el Congrés i va intervenir el Palau de Justícia.
Els seus deu anys de mandat van estar escatxigats per diverses matances, inclosa les de Barrios Altos i La Cantuta --que li van servir una condemna de presó--, així com per les esterilitzacions forçades a milers de dones i homes, majoritàriament indígenes.
Fujimori va ser condemnat a 25 anys de presó precisament per les matances de Barrios Altos i La Cantuta, però al desembre del 2023 va rebre un indult concedit per raons humanitàries malgrat les objeccions de la justícia interamericana.
A mitjans de juliol va ser designat candidat presidencial per a les eleccions de 2026 pel partit Força Popular, fundat per la seua filla Keiko, que en diverses ocasions s’ha presentat sense èxit a les eleccions peruanes.