PSOE, PP, Sumar i Junts tanquen l'acord per a la Llei de l'ELA

PSOE, PP, Sumar i Junts han assolit finalment un acord per impulsar conjuntament la Llei per a la millora de la qualitat de vida de persones amb Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA) i altres malalties o processos neurològics i situació irreversible. L'acord recull les peticions dels infermers com la supervisió i atenció continuada especialitzada 24 hores per a les persones amb ELA en estadis avançats, la posada en marxa d'una estructura per a la investigació de l'ELA, una aposta per ajuda als electrodependents i consumidors vulnerables, la capacitació específica dels professionals, i una dotació econòmica perquè els familiars no s'arruïnin en el procés de cures.

Fruit de l'acord, les quatre formacions registraran aquest dimarts les esmenes que recullen l'entesa. Totes es comprometen a agilitzar la tramitació de la llei al Congrés i al Senat de manera que quedi enllestida i definitivament aprovada abans que acabi octubre.

El text acordat recorda que la llei neix del consens a partir de les propostes del PP, Junts, PSOE i Sumar a partir de les peticions del col·lectiu ConELA, i "obre camí per millorar l'atenció d'aquests processos neurològics amb unes condicions i pronòstics similars".

Es tracta, segons el document, de fer canvis legislatius per "garantir la millor qualitat de vida a través de l'agilització dels tràmits administratius per al reconeixement de la discapacitat i la dependència", i oferir "una millor atenció integrada entre els sistemes de cures socials i sanitaris".

Així, la llei estableix un procediment d'urgència per a la revisió del grau de discapacitat en el cas de persones amb ELA. El termini màxim de què disposarà l'administració serà de tres mesos. Defineix un procediment específic per a la qualificació d'aquest grau de dependència i del dret a prestacions del sistema. Per poder-se acollir a la norma els pacients hauran de tenir un grau de discapacitat igual o superior al 33%.

També recull per primera vegada l'atenció 24 hores a pacients d'ELA en estat avançat i la formació específica en els cursos per a cuidadors professionals que treballen en el sistema de dependència. I a més estableix que les persones que interrompin la seva activitat laboral per exercir com a cuidadors de persones en situació de dependència podran mantenir la base de cotització de l'últim exercici. El 50% del cost d'aquest increment va a càrrec del cuidador, i l'altre 50% per l'IMSERSO.

A més, la llei estableix que les persones amb ELA amb electrodependència seran considerats com a consumidors vulnerables, i actualitza la cartera de serveis del sistema de salut per incorporar-hi la fisioteràpia a domicili.

Una de les disposicions addicionals obliga el govern espanyol a fer un estudi per crear ajudes diferents per a persones en situació d'electrodependència, i estableix un mecanisme de seguiment de la norma amb seguiment dels ministeris, les comunitats autònomes i les associacions d'afectats.

La llei afectarà les prop de 3000 persones que estan afectades per l'ELA a l'Estat i prosperarà al Congrés després de quatre anys d'intents que han quedat entorpits per la interrupció de les legislatures o bé per la manca d'acord entre les formacions.

Reaccions polítiques

El portaveu del PSOE al Congrés, Patxi López, ha expressat la satisfacció de la seva formació per un acord que s'emmarca en la "bona política" que els socialistes "estem desitjant fer", i que passa per "buscar acords per resoldre els problemes de la gent".

El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha penjat un missatge a X on també celebra l'entesa: "Les millors victòries parlamentàries són les que canvien radicalment la vida de qui ho necessita". "La llei ELA mai hauria d'haver estat 3 anys en un calaix, però serà una realitat molt aviat", escriu.

La ministra de Sanitat, Mónica García, ha afirmat que l'acord és una "gran notícia" perquè "avança en drets i beneficiarà també els que pateixen processos neurològics irreversibles i d'alta complexitat en les cures".