El TC deixa en suspens els recursos contra l'amnistia de les comunitats del PP i Page

El Tribunal Constitucional (TC) manté en suspens els recursos contra la llei d’amnistia de les comunitats autònomes governades pel PP i pel Govern de Castella-la Manxa, presidit pel socialista Emiliano García-Page, fins a dilucidar si estan legitimades per a això. Les autonomies poden presentar aquests recursos si afecta les seues competències, i el tribunal de garanties encarregarà un estudi sobre el cas abans de prendre una decisió. Un grup de lletrats del TC estudiarà aquests casos i enviarà el seu informe a la magistrada Laura Díez, l’encarregada de prendre una decisió sobre el recurs del Govern aragonès. Aquest va ser el primer Executiu autonòmic a portar l’amnistia davant del tribunal, i l’informe servirà després per resoldre la viabilitat de la resta de recursos contra la norma. Fonts del TC defensen que “resoldre conjuntament” un assumpte que afecta totes les impugnacions estalvia temps d’estudi, malgrat que també han expressat la seua voluntat de resoldre els recursos autonòmics sense presses, perquè es tracta d’assumptes complexos que necessiten temps estudi.

Fonts jurídiques, de tota manera, qualifiquen els recursos de les comunitats governades pels populars com un caldo del que va presentar el mateix PP. Amb això, el TC s’haurà de pronunciar de tota manera sobre el fons del cas encara que freni els presentats per les autonomies.El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va assegurar ahir que seria “una arbitrarietat extraordinària” que el Constitucional impedís a les autonomies recórrer l’amnistia. “Espero que no hi hagi censura”, va asseverar, abans de ressaltar que els populars han recusat Laura Díez en les deliberacions sobre l’amnistia perquè “era una directora general de la Moncloa”. Alguns executius autonòmics governats pel PP, com el d’Andalusia o Galícia, també van censurar la decisió del TC. Per la seua part, García-Page va insistir a criticar l’amnistia i va defensar el recurs que la seua administració ha presentat davant del tribunal de garanties. “Si la llei hagués estat bona l’hauríem plantejat en campanya electoral, però no ho vam fer”, va dir, amb referència al PSOE.

L’expresident Carles Puigdemont ha demanat al Tribunal Constitucional (TC) que aparti l’acabat de nomenar magistrat José María Macías de tots els assumptes que s’estudien a la cort de garanties referents al procés i dels recursos presentats contra la llei d’amnistia al considerar que “no serà imparcial”. L’advocat del líder de Junts, Gonzalo Boye, sosté en un escrit que “al llarg d’aquests anys” Macías “s’ha anat pronunciant en contra dels interessos” de l’expresident “de forma manifesta”. A més, afegeix que el fet que “sigui amic” del jutge d’instrucció del procés al Tribunal Suprem, Pablo Llarena, “no és criticable, ni de bon tros que ho reconegui en públic”. “Però sí que és causa suficient perquè sigui apartat d’aquests procediments atès que es fonamenten en les vulneracions de drets fonamentals que aquesta part atribueix, entre altres, directament al seu amic”, assevera.

“Quina garantia d’imparcialitat hi ha quan qui està cridat a decidir en un assumpte va qualificar de nazis els recurrents i d’amic qui va dictar la resolució impugnada?”, pregunta Boye en el seu escrit, en el qual afirma que “el nivell d’involucració i alarmisme del recusat el va portar a afirmar que hi haurà morts a Catalunya”. Per una altra banda, l’advocat de Puigdemont va assegurar que existeix una “guerra frontal” contra l’aplicació de l’amnistia.

Amnistien per primera vegada condemnats fora de Catalunya

La Secció Segona de l’Audiència Provincial de Biscaia ha amnistiat quatre condemnats per resistència i desordres públics en una manifestació contra la sentència del procés que va tenir lloc a Bilbao l’octubre del 2019. El tribunal considera que “la responsabilitat criminal” dels encausats s’extingeix amb aquesta llei, que inclou els actes “vinculats a la consulta celebrada a Catalunya el 9 de novembre del 2014 i el referèndum de l’1 d’octubre del 2017”. És la primera vegada que s’aplica aquesta llei fora de Catalunya. Durant el judici, que es va celebrar a l’abril, els processats es van enfrontar a penes de fins a 2 anys i 9 mesos de presó. Finalment, tres van ser condemnats a multes i indemnitzacions als ertzaines ferits per resistència a l’autoritat i lesions lleus, i el quart va ser condemnat a sis mesos de presó.

L’exministre Campo s’absté en la deliberació

El magistrat del Tribunal Constitucional i exministre Juan Carlos Campo s’ha abstingut del debat sobre tots els assumptes relacionats amb l’amnistia en el ple, tal com va fer amb la qüestió d’inconstitucionalitat del Tribunal Suprem. Així es recull en l’ordre del dia del Ple que se celebrarà la setmana que ve, en què figura la seua abstenció en els setze recursos d’inconstitucionalitat presentats per comunitats autònomes, i en les tres qüestions d’inconstitucionalitat restants, totes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).