El Consell d'Europa critica que s'imposi el castellà en col·legis

El Consell d’Europa veu com una “gran preocupació” la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que ordena a una escola impartir el 25 per cent de les classes en castellà si una família ho demana. El comitè d’experts per a la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries sosté en un informe publicat ahir que aquestes decisions són “incompatibles” amb compromisos ratificats per l’Estat i sol·licita a les autoritats espanyoles que prenguin “totes les mesures necessàries” per posar remei a la situació.

Recorda que Espanya va optar pel nivell de protecció “més elevat” de les llengües regionals i minoritàries quan va subscriure la carta europea, la qual cosa implica “impartir un ensenyament amb la llengua regional o minoritària com a mitjà d’instrucció”, tenint també en compte el castellà com a llengua oficial de l’Estat i l’ensenyament de llengües estrangeres.Aclareix que la protecció de les llengües minoritàries o regionals “no ha d’anar en detriment de les llengües oficials i de la necessitat d’aprendre-les”. “Fixar un percentatge mínim d’ensenyament en castellà per a cada centre educatiu és clarament contrari als compromisos acceptats”, conclou.Alhora, el Consell lamenta la falta de garanties en la legislació espanyola per celebrar judicis en català. Així, segons l’informe, “no garanteix que els jutjats puguin portar a terme procediments en la llengua regional o minoritària oficial a petició de les parts”.Aquest estudi no només se centra en el català, sinó que també analitza els casos de l’aranès, eusquera, gallec o asturià, entre d’altres.El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, va afirmar que l’Estat ha de tenir “molt present” el pronunciament del Comitè i va assenyalar que “ajuda que les coses vagin en la bona direcció”.El president d’Òmnium, el lleidatà Xavier Antich, va defensar que l’informe els dona la raó i va advertir que, si no es respecta, “portarem la defensa del català a les institucions europees”. Va insistir que l’“atac” contra l’educació catalana “no és només una imposició ideològica d’uns jutges, sinó que també és il·legal”.

Moncloa insisteix que el català ha de ser oficial a l’Eurocambra

El ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, ha enviat una nova carta a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, per sol·licitar que el català, el gallec i el basc puguin utilitzar-se als plens de l’Eurocambra. Assenyala que es tracta d’un “assumpte prioritari” per a l’Estat i “un element essencial de la identitat nacional”, alhora que demana a Metsola “abordar personalment” amb ella la petició. A més a més, defensa que l’inici de la legislatura a l’Eurocambra és una “ocasió privilegiada” per donar un “nou impuls” a aquesta iniciativa i recalca que les tres llengües cooficials tenen “característiques úniques”, com el seu reconeixement a la Constitució o el fet que són llengües de treball al Congrés i al Senat.D’aquesta manera, és la tercera vegada des de l’any 2022 que Albares fa aquesta petició a Metsola, però fins ara no ha obtingut cap resposta.