El Govern central retira la votació de la senda de dèficit per continuar negociant amb Junts

Junts ha tornat a fer valer els seus set vots al Congrés i ha forçat el Govern central retirar la senda d’estabilitat que anava a votar-se demà al ple, avantsala dels Pressupostos Generals del 2025, per evitar una nova derrota parlamentària. La portaveu a la Cambra Baixa de la formació independenstista, Míriam Nogueras, va advertir que només aconseguiran el seu suport si presenten una proposta “millor per a Catalunya”.

L’Executiu va argumentar que ha demanat ajornar la tramitació de la senda –que ja va ser rebutjada al juliol pel PP, Vox i Junts– “per donar una oportunitat al diàleg, també amb Junts”, i va ratificar que manté la seua intenció de presentar el projecte de pressupostos per al 2025. La ministra portaveu, Pilar Alegría, va explicar que l’objectiu és “esgotar totes les possibilitats” per intentar assolir un pacte beneficiós per a comunitats i ajuntaments. El Govern estatal, que en cap moment va llançar retrets contra Junts, va posar tots els focus en el PP, advertint-lo que votar no a l’objectiu de dèficit és rebutjar 12.000 milions d’euros addicionals que podrien destinar-se a contractar més professors o millorar l’atenció a la dependència. Alegría va acusar els populars d’actuar amb un “càlcul partidista” i mantenir una política “irresponsable i erràtica”, rebutjant tota iniciativa que plantegi el Govern central.Encara que el Govern de l’Estat va evitar comentar en públic la posició de Junts, la portaveu parlamentària de la formació catalana va deixar clar, una vegada més, que els seus vots tenen un preu. “No donarem suport a canvi de res”, va advertir Nogueras, que va precisar que si volen el seu aval a la senda d’estabilitat ha de ser amb una proposta “negociada” amb ells i en la qual “guanyi Catalunya”. Com a base per començar a negociar, Junts va apuntar a una iniciativa aprovada el 2014 al Parlament, amb els vots favorables del PSC, en la qual es demanava atorgar a les comunitats autònomes “un terç, com a mínim”, de l’objectiu total de dèficit de tot l’Estat.Tant el PSOE com Sumar veuen “marge” perquè Hisenda negociï amb Junts. De fet, el portaveu del PSOE al Congrés, Patxi López, veu possible “revisar” la senda de dèficit presentada per l’Executiu per millorar la capacitat d’endeutament de les comunitats, com demanen els de Puigdemont. Hores després, el Govern estatal va admetre que veu massa llunyana la proposta perquè es reserva a les comunitats un terç del límit total de dèficit, encara que es va mostrar disposat a moure fitxa per assolir un acord. Mentrestant, ERC va criticar que el PSOE no es planti davant del “xantatge” de Junts i va exigir negociar també.

El PP se’n renta les mans i s’obre a dialogar si retiren la quota catalana

El líder de PP, Alberto Núñez Feijóo, va qualificar ahir de “sorprenent” que el Govern central decideixi retirar la tramitació de la senda d’estabilitat pressupostària que es votava demà i que culpi el Partit Popular quan “no s’ha assegut a negociar amb ell”. Després d’atribuir aquesta decisió que va sortir “malament” la reunió que el PSOE va mantenir a Suïssa amb l’expresident Carles Puigdemont, el líder dels populars es va obrir a negociar si l’Executiu expressa el seu compromís de retirar la “quota separatista”. “Si tornem una altra vegada a la igualtat dels espanyols en educació, sanitat i serveis públics seria més fàcil parlar amb el Govern”, va manifestar Feijóo a Telecinco. El president del PP va posar el focus a la “ingovernabilitat” de Pedro Sánchez, com ja va fer dilluns davant del comitè executiu del PP, i va lamentar que hagi estat a “Suïssa on s’ha decidit que Espanya no tingui, almenys de moment, pressupostos per al 2025”.

Moncloa eleva al 2,7% la previsió del PIB per al 2024

El Consell de Ministres va aprovar ahir l’actualització de les seues previsions de creixement del Producte Interior Brut (PIB), que situen l’avenç de l’economia espanyola al 2,7% per al 2024, tres dècimes més; al 2,4% per al 2025, dos dècimes més, i al 2,2% per al 2026, davant el 2% comunicat al juliol. El titular d’Economia, Carlos Cuerpo, va explicar que aquestes noves estimacions recullen la “sòlida” evolució de l’economia espanyola.