Milers de libanesos fugen de les bombes llançades per Israel, que no cessa l'ofensiva

Israel va continuar ahir la seua ofensiva aèria sobre les forces de Hezbollah al Líban, mentre milers de persones col·lapsaven carreteres i aeroports provant d’escapar-se de l’abast de les bombes i els míssils, seguint amb les recomanacions del Govern israelià.

L’endemà que una extensa onada d’atacs contra múltiples àrees del sud i l’est del país deixés almenys 558 morts, entre ells més de 50 nens, i més de 1.800 ferits, l’Exèrcit israelià va tornar a bombardejar la capital libanesa, Beirut, en un “atac selectiu” que tenia per objectiu un comandant de Hezbollah, Ibrahim Muhammad Kabisi, a qui les forces israelianes van identificar com el responsable de la unitat de míssils del grup libanès. L’estat jueu va assegurar que Kabisi va morir en l’atac, així com cinc persones més. Poc abans d’aquesta ofensiva, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va assegurar que Israel continuarà atacant el grup xiïta Hezbollah. “Continuarem colpejant Hezbollah. I ho dic a la gent del Líban: la nostra guerra no és contra vosaltres, és contra Hezbollah. Us vaig dir ahir que evacuéssiu les cases on hi ha ficat un míssil al saló i un coet al garatge. Qui tingui un míssil al saló i un coet al garatge es quedarà sense casa”, va dir el mandatari en un missatge en vídeo. La milícia xiïta, per la seua part, va assegurar haver atacat diversos objectius militars israelians, incloent-hi una fàbrica d’explosius, a 60 quilòmetres a l’interior d’Israel. L’escalada del conflicte ha generat un èxode massiu de libanesos que s’han vist obligats a abandonar les seues cases per buscar refugi a les zones del sud i l’oest del país. Centenars de persones s’amuntegaven ahir a l’aeroport de Beirut, l’únic operatiu a tot el Líban, per provar de fugir del país malgrat les cancel·lacions massives de vols provocades pels creixents temors a l’esclat d’una guerra oberta entre el grup xiïta i Israel. També a les carreteres són contínues les cues de vehicles d’aquells que proven d’escapar-se de les bombes.

El primer ministre israelià promet accelerar els atacs contra Hezbollah i demana als libanesos fugir

El secretari general de l’ONU, António Guterres, va inaugurar ahir l’Assemblea de Nacions Unides, amb un discurs en el qual va advertir que “l’estat del nostre món és insostenible”. Guterres va assenyalar els tres mals més importants que afecten actualment el món són la impunitat, que es repeteix en tots els grans conflictes actuals –a Gaza, el Líban, Ucraïna o el Sudan–; la desigualtat, que s’agreuja cada vegada més entre els països i dins de les fronteres d’aquests; i la incertesa que generen el canvi climàtic i una intel·ligència artificial descontrolada.

Sobre la impunitat, va lamentar que un nombre creixent de països sentin que poden violar la carta de l’ONU i les lleis internacionals humanitàries, envair un altre país, devastar societats senceres o ignorar olímpicament el benestar de la seua pròpia població.La guerra el Pròxim Orient, avivada pels últims atacs d’Israel al Líban, van centrar gran part de les intervencions en aquesta primera jornada de l’Assemblea. El president dels EUA, Joe Biden, va defensar que la “via diplomàtica” és la millor via per aturar l’escalada de la violència. “Una guerra a gran escala no interessa a ningú”, va afirmar en la que serà la seua última Assemblea de l’ONU. Més contundent va ser el president turc, l’islamista Recep Tayyip Erdogan, que va reclamar una aliança que aturi el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, igual que “la humanitat va aturar Adolf Hitler”.

Meryl Streep: “Un animal té més drets que una dona a Kabul”

Nacions Unides es va convertir ahir en un amplificador de les veus que les dones afganeses no poden utilitzar al seu país a causa de les restriccions que pateixen, en un esdeveniment paral·lel de l’Assemblea General on l’actriu nord-americana Meryl Streep va lamentar que al país asiàtic fins i tot un esquirol tingui més drets que una dona. L’agost passat, l’Afganistan va aprovar una llei per a la propagació de la virtut que obliga a l’ús del vel per cobrir el rostre i el cos de les dones i que va condemnar el so en públic de la veu femenina. L’actriu va lamentar que a Kabul tinguin més llibertats “els animals que una dona, ja que aquests poden prendre el sol al carrer, rondar per un parc o cantar, coses que elles no poden”, va afirmar.