El Govern central desclassificarà ara els informes del CNI sobre els atemptats del 17A

El Govern espanyol va fer ahir un pas més per intentar obtenir el suport de Junts als Pressupostos, en ple estira-i-arronsa per la senda de dèficit, i es va mostrar disposat a desclassificar la documentació relativa als atemptats gihadistes del 2017 a Barcelona i Cambrils de l’agost del 2017 que pugui obrar en mans del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), encara que reitera que l’espionatge espanyol no va tenir res a veure amb aquests atacs terroristes.

Així ho asseguren fonts governamentals davant de la reactivació de la comissió d’investigació del Congrés relativa a aquests atemptats, on es dona per fet que alguns grups demanaran poder consultar la informació sobre aquest assumpte que es custodiï al centre que dirigeix Esperanza Casteleiro. Aquesta comissió, com les que versen sobre l’operació Catalunya i l’espionatge amb el programa Pegasus, va nàixer en virtut del pacte que el PSOE va assolir amb ERC i Junts l’agost del 2023 perquè hi hagués majoria progressista a la Mesa del Congrés i, tanmateix, encara no ha començat a caminar.Esquerra i Junts volen centrar la investigació sobre els atemptats a escodrinyar el paper del CNI i la relació que tenia amb el centre el llavors imam de la localitat barcelonina de Ripoll, Abdelbaki es-Satty, així com en els “errors de coordinació” que atribueixen a les forces de Seguretat i al ministeri de l’Interior en relació amb el “cervell” de la massacre. Es-Satty va ser un dels terroristes que van morir en l’explosió registrada a l’habitatge d’Alcanar, un succés que, segons la sentència dictada després del judici per aquests fets, va portar els gihadistes supervivents a improvisar l’atropellament massiu de les Rambles. Va ser l’excomissari José Manuel Villarejo qui va encoratjar la idea que el CNI podria estar darrere d’aquells atemptats, per donar un “ensurt” al Govern independentista, ja que l’espionatge espanyol havia mantingut contactes amb Es-Satty mentre havia estat a la presó. Junts va celebrar el pas fet pel Govern de Sánchez. Per la seua part, el Govern de la Generalitat va assegurar que és “positiu” que es compleixin els acords.

Sánchez esperarà als congressos de Junts i ERC per reactivar els comptes

El president del Govern central, Pedro Sánchez, va admetre ahir que el seu Executiu esperarà a la celebració dels congressos d’ERC (30 de novembre) i Junts (25-27 d’octubre) per reprendre el calendari de tramitació parlamentària dels pressupostos generals de l’Estat per al 2025. El president situa així una eventual aprovació dels nous comptes a finals d’any o ja a començaments del que ve. “No fem política sobre el buit, i haurem d’esperar als congressos dels socis parlamentaris que tenim”, va afirmar. Dimarts l’Executiu va decidir retirar la tramitació dels objectius d’estabilitat –primera etapa per a l’elaboració dels pressupostos– per evitar una derrota parlamentària i donar-se temps per continuar negociant amb Junts. Aquesta decisió va centrar ahir la sessió de control al Govern estatal. La secretària general del PP, Cuca Gamarra, va carregar contra la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, a qui va retreure la “insostenibilitat” del Govern central i li va preguntar si li “sembla normal que el senyor Cerdán –responsable d’Organització del PSOE– se’n vagi amb la seua motxilla a Suïssa a comprar vots amb els diners i la igualtat de tots els espanyols per treure una votació”. En la resposta, Montero va recordar que el Congrés “ha aprovat la totalitat de lleis que ha portat l’Executiu” i va replicar que “qui està incapacitat per governar és el PP”, perquè no es pot ser una oposició que “perjudica la majoria social per afavorir els interessos de la minoria abaixant els impostos als rics o parlant malament d’Espanya a Europa”. Les crítiques per la debilitat de l’Executiu també van arribar des de Podem, que va lamentar que Sánchez hagi estat “incapaç” de cuidar la majoria progressista. Per la seua part, ERC va recordar que la retirada del projecte obliga a reobrir la negociació amb ells des de zero i va avisar l’Executiu que no pot donar per descomptat el seu sí als objectius d’estabilitat si canvien. Junts va criticar el president del Govern, Salvador Illa, i ERC per no defensar els interessos de Catalunya. “Som l’únic partit que no va firmar un acord d’estabilitat”, va afirmar la portaveu, Míriam Nogueras.

El sostre de despesa que vol Junts restaria 12.000 M€ a l’Estat

La condició de Junts perquè les comunitats autònomes puguin disposar d’un terç del límit total del dèficit, si el Govern central vol el seu sí en la senda d’estabilitat, trauria uns 12.000 milions d’euros en capacitat de despesa a l’Administració General de l’Estat, que passaria a mans de les autonomies, segons assenyala la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (Fedea). El director de l’entitat, Ángel de la Fuente, va explicar ahir que la “contraproposta” dels de Carles Puigdemont augmenta al 0,8% el marge de despesa de les comunitats. En conseqüència, l’Administració Central i la Seguretat Social haurien de repartir-se l’1,7% restant.