La Justícia europea avala que es negués l'escó a Puigdemont i complica el de Comín

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va desestimar ahir el recurs de l’expresident Carles Puigdemont i l’exconseller Toni Comín contra la negativa de l’Eurocambra d’acceptar-los com a eurodiputats després de les eleccions europees del 2019. Va subratllar que el llavors president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, no tenia marge per qüestionar la llista d’eurodiputats electes que li havia notificat la Junta Electoral espanyola, i afegeix que, en cas d’haver-ho fet, hauria vulnerat el repartiment de competències entre la UE i els estats membres. Puigdemont i Comín no figuraven en aquesta llista perquè no van anar a Madrid a jurar la Constitució per evitar ser detinguts.

Aquesta resolució no afecta Puigdemont, que ja no és eurodiputat, però deixa a l’aire l’escó de Comín, a qui l’Eurocambra ha tornat a negar l’escó aquesta legislatura a l’espera d’aquesta sentència.El Parlament Europeu va assegurar que pren nota de la sentència i va apuntar que els seus serveis jurídics l’estan analitzant.Per la seua part, Puigdemont i Comín van lamentar la “situació d’indefensió” en què els deixa l’interlocutòria de la cort i van subratllar que la sentència no entra al fons de la qüestió. Concretament, van assenyalar que ells havien sol·licitat saber “si un Estat pot posar requisits incompatibles amb el dret europeu per impedir que un eurodiputat electe pugui ser reconegut com a tal per part del Parlament Europeu”. Van avançar que demanaran a la justícia espanyola “que presenti una qüestió prejudicial sobre aquest assumpte al TJUE”, una de les vies que dona la sentència per determinar si el requisit de jurar la Constitució espanyola s’ajusta al dret europeu.El secretari general de Junts, Jordi Turull, va assegurar que “continuarem lluitant en tots els fronts per donar veu i vot al veredicte de les urnes”.ERC va lamentar que el TJUE no hagi seguit la “doctrina Junqueras”, amb referència a la sentència sobre la immunitat de l’exvicepresident, que establia que la condició d’eurodiputat s’obté únicament per l’elecció a les urnes.El president d’Òmnium, Xavier Antich, va afirmar que “cap jutge ni tribunal pot passar per sobre de la voluntat popular que ha sortit de les urnes”, mentre que l’eurodiputada del PP Dolors Montserrat va assegurar que la sentència de la cort és un “cop dur per als pròfugs i bona notícia per a l’Estat de dret”.

Rajoy i part del seu Executiu, citats per l’operació Catalunya

L’expresident espanyol Mariano Rajoy, l’exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, l’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz, l’exministre d’Hisenda Cristóbal Montoro i l’exlíder del PP català Alícia Sánchez-Camacho són algunes de les 20 persones que el Congrés citarà per comparèixer a la comissió d’investigació de l’operació Catalunya. La comissió va aprovar ahir el seu pla de treball i iniciarà les compareixences el 15 d’octubre amb els testimonis de l’exnúmero dos del ministre de l’Interior Francisco Martínez i de l’exdirector adjunt de la Policia Eugenio Pino. Culminarà al febrer o al març amb l’exalcalde de Barcelona Xavier Trias, l’exvicepresident Oriol Junqueras, l’expresident Artur Mas i Rajoy.Investigarà les “actuacions del ministeri de l’Interior durant els governs del PP” sobre “l’existència d’una trama parapolicial” contra l’independentisme català.