L’expresident dels EUA Jimmy Carter compleix 100 anys d’una vida marcada pel seu llegat fora de la Casa Blanca

L’expresident dels Estats Units Jimmy Carter compleix aquest dimarts 100 anys. Es converteix així en el primer dels mandataris que arriba a tan distintiva data, després de tota una vida dedicada a la resolució de conflictes i a la mediació internacional després del seu breu pas per la Casa Blanca (1977-1981), marcat principalment per la devastadora crisi econòmica que no va poder contenir.

El president dels Estats Units, Joe Biden, ha qualificat aquest dimarts a Carter com una "força moral" que no només mou a la nació nord-americana sinó també a tot el món. "Una veu de coratge, convicció, compassió i, sobretot, un amic estimat", ha dit en un missatge televisat.

El 1982, va fundar el Centre Carter i des d’aleshores ha impulsat missions d’observació internacional a diversos països amb antecedents d’eleccions fraudulentes, així com a involucrar-se en la mediació de disputes entre Washington i altres actors, com el nord-coreà Kim Il Sung i el libi Muamar Gadafi.

El seu llegat internacional li va fer valedor el 2002 del Nobel de la Paz. El Comitè Noruec va tenir en compte els "incansables esforços per trobar solucions pacífiques i fer avançar la democràcia i els Drets Humans d’un Carter que va dir de si mateix que havia estat millor com a expresident que com a president.

I és que Carter va accedir a la Casa Blanca en un moment en què els Estats Units patien una de les seues pitjors crisis econòmiques dels últims temps, després d’imposar-se de manera ajustada al republicà Gerald Ford, un altre d’aquells presidents que no va gaudir de l’aprovació del públic durant el seu abrupte i també curt mandat.

Llegat presidencial 

Tot just assumir el càrrec, va impulsar una sèrie d’iniciatives per treure al país de la recessió a través de l’anomenada Llei d’Assignacions d’Estímul Econòmic, a la fi ineficaç: malgrat la disminució de la taxa d’atur, l’augment del cost de la vida pel repunt dels preus del petroli van acabar per fagocitar qualsevol tipus d’iniciativa addicional de la seua administració.

També va desregular parcialment les indústries d’aerolínies, ferrocarrils i camions i va establir els departaments d’Educació i Energia, així com l’Agència Federal per a la Gestió d’Emergències.

Va designar grans terrenys a Alaska com parcs nacionals o refugis de vida silvestre, va nomenar un número rècord de dones i minories racials per a llocs federals i, encara que mai va aconseguir col·locar una nominació al Tribunal Suprem, sí va elevar a l’advocada pels drets civils Ruth Bader Ginsburg a la segona cort més alta de la nació, amb vista al seu ascens definitiu el 1993.

Res d’això no va acabar important als votants nord-americans a finals de 1980. La inflació va acabar disparant-se als dobles dígits, i només va fer falta un fracàs addicional, aquesta vegada en política exterior, per donar el cop de gràcia al seu mandat. La seua hora més ombrívola va arribar quan vuit nord-americans van morir en un rescat fallit d’ostatges a Teheran, l’abril de 1980, el que va acabar per consolidar la seua aclaparadora derrota contra el seu rival republicà, Ronald Reagan.

Que precisament una crisi internacional acabés de tombar les seues aspiracions a la reelecció contrasta amb els èxits assolits en aquest àmbit durant el seu mandat, com els tractats sobre el Canal de Panamà, els Acords de pau de Camp David --tractat de pau entre Egipte i Israel--, el tractat SALT II amb l’URSS i l’establiment de relacions diplomàtiques amb la Xina.

Carter, que rep cures pal·liatives des de febrer de 2023, va perdre la seua esposa Rosalynn fa gairebé un any.