Set anys de les urnes i les porres

Cops contra vots; Vergonya i Dignitat; El Govern reprimeix l’1-O; 2017. Van ser alguns dels titulars que van obrir les portades de la premsa catalana l’endemà del referèndum sobiranista, que a Lleida va transcórrer, aquell 1 d’octubre de fa set anys, entre porres i urnes. Hi va haver onze càrregues policials (cinc a Lleida ciutat i sis en comarques) que es van saldar amb 123 ferits i, malgrat tot, es van emetre a les comarques de Ponent i el Pirineu 155.218 vots, la gran majoria favorables (més d’un 90%) a la declaració d’un Estat independent a Catalunya.

La nit havia estat llarga i lúdica per a la majoria. Desenes de lleidatans l’havien passat custodiant centenars d’urnes als col·legis electorals habilitats malgrat les amenaces polítiques i policials.I va arribar l’hora d’obrir. Mentre en la majoria de centres els votants feien cua i els Mossos es personaven per impedir la votació, per ordre judicial, malgrat que evitant els aldarulls, Policia Nacional i Guàrdia Civil van iniciar les càrregues. Van ser dures i intenses a l’EOI de Lleida, al CAP de Cappont o a la Mariola, a més d’en municipis com Ponts o Alcarràs. El saldo dels enfrontaments ja és conegut però mentre que el record d’aquell 1-O segueix molt viu la unitat del moviment que el va impulsar s’ha erosionat fins a assolir actualment el seu pitjor moment.La convocatòria del referèndum va arribar després d’una sentència del Tribunal Constitucional (2010) que va deixar tocat l’Estatut de Catalunya i va caure com una llosa no només entre la majoria de la classe política sinó també en la societat civil. Va començar un cicle de manifestacions que portaria a treure al carrer milions de catalans emprenyats. També portaria a la consulta del 9-N del 2014, declarada il·legal, i a la majoria independentista al Parlament. En set anys s’han celebrat a Catalunya tres eleccions al Parlament i les últimes, el maig passat, són les primeres que les formacions independentistes no han sumat per formar govern després de perdre (entre Junts, ERC i la CUP) quinze escons i quedar amb 59 de 135. Això ha possibilitat per primera vegada des del 2010 un govern no sobiranista liderat pel PSC. D’aquell 1 d’octubre de fa set anys queden encara cicatrius. Les més plausibles són les dels centenars de represaliats per l’acció judicial posterior al referèndum: 2.850 a Catalunya, 120 a Lleida.Primer van ser els indults i, recentment, l’amnistia, que ha de beneficiar a Lleida un total de seixanta persones. La llei va entrar en vigor l’1 de juliol i tres setmanes després es va fer pública la seua primera aplicació a Lleida, que va afavorir un Policia Nacional acusat d’agredir Enric Sirvent.

La majoria de casos judicials de Lleida, pendents de resoldre

La llei va entrar en vigor l’11 de juny. Des d’aleshores, els casos s’han donat en comptagotes a Lleida, on es calcula que hi ha uns seixanta afectats en total. El primer amnistiat va ser un agent de la Policia Nacional acusat d’agredir Enric Sirvent –que va patir una aturada cardiorespiratòria– durant el referèndum. Un altre cas és el de quatre independentistes investigats per l’intent de sabotatge de la Vuelta Ciclista al Solsonès el 2023. Així mateix, la Fiscalia no s’oposa a amnistiar onze acusats pels aldarulls que hi va haver a la ciutat de Lleida el 15 d’octubre del 2019 després de conèixer-se les condemnes dels líders independentistes, com va avançar SEGRE dissabte. En canvi, qui va anunciar que rebutjava ser amnistiat va ser Pau Juvillà (CUP). Entre els casos que estan pendents es troben els dels exalcaldes Bernat Solé (Agramunt) i Miquel Serra (Alcarràs), l’exmembre de la Mesa del Parlament Ramona Barrufet i l’exconsellera d’Exteriors, Meritxell Serret.