Israel segueix bombardejant els suburbis de Beirut per matar més caps de Hezbollah

Israel va continuar ahir els bombardejos contra líders del grup xiïta Hezbollah als suburbis de Beirut, on va assegurar haver matat el responsable de la unitat de comunicacions d’aquest grup, i va destruir la carretera cap al principal pas fronterer amb Síria.

Israel va centrar els atacs la matinada de dijous a divendres als suburbis meridionals de Beirut, on diversos edificis van caure esfondrats en una operació que segons la premsa hebrea tenia com a objectiu Hashem Safi al-Din, candidat a succeir Hassan Nasrallah al capdavant de Hezbollah.La forta onada de bombardejos, que van ressonar per tota la capital, va provocar l’ensorrament d’una comissaria de Policia, un supermercat i altres immobles a l’extraradi de la capital del Dahye, un important bastió de Hezbollah, segons va informar l’Agència Nacional de Notícies del Líban (ANN).L’Exèrcit israelià va comunicar la mort del responsable de la unitat de comunicacions de Hezbollah, Muhammad Rashid Safaki, en el bombardeig que va llançar contra els suburbis de la capital libanesa.L’Exèrcit hebreu va anunciar a més la mort d’almenys 250 milicians des de l’inici de l’ofensiva terrestre dimarts a la matinada, tant en intercanvis de foc com en bombardejos, i va afirmar que més de 2.000 objectius militars han estat atacats.Per la seua part, Hezbollah va afirmar que continua contenint l’avenç de les tropes d’Israel al sud del Líban, una lenta progressió que fa dies que està estancada a les localitats frontereres de Maroun al-Ran i de Yaroun, on es concentren els combats entre tots dos bàndols.L’últim enfrontament directe del qual es va pronunciar el grup islamista va ocórrer cap a les 2.25 hores (11.25 GMT), quan els combatents de la denominada Resistència Islàmica van atacar amb projectils i artilleria “una força de soldats de l’enemic israelià mentre avançava cap a Bayader al-Adas, a l’oest de Yaroun”. L’Exèrcit israelià ha confirmat la mort de nou soldats des de l’inici de les operacions terrestres dimarts.Així mateix, el Consell Libanès d’Infermeria va comptabilitzar que 102 treballadors sanitaris han estat assassinats i 225 més ferits com a conseqüència de la campanya israeliana contra el país mediterrani iniciada la setmana passada, i va informar que almenys nou hospitals del país han patit atacs des de l’escalada del conflicte.

Mentrestant, la Guàrdia Revolucionària de l’Iran va advertir que colpejarà la indústria energètica d’Israel si és atacat per aquest país, que al seu torn ha promès revenja pel bombardeig amb míssils iranià de la nit de dimarts.

El líder suprem iranià fa una crida a la unitat dels països musulmans

El líder suprem de l’Iran, Ali Khamenei, va afirmar ahir que l’atac del seu país contra Israel va ser “el menor dels càstigs per l’agressió israeliana”, comentari que va fer amb un rifle a la mà durant una pregària col·lectiva en commemoració de l’assassinat líder de Hezbollah Hassan Nasrallah.“El que van fer les nostres forces militars va ser el menor dels càstigs per l’agressió del règim israelià”, va dir la màxima autoritat política i religiosa de l’Iran a la mesquita de l’imam Khomeini de Teheran, on es van reunir milers de fidels, amb banderes de Palestina i del Líban.Va fer aquestes declaracions al dirigir la pregària de divendres, una cosa que no havia fet en els últims quatre anys, i va afirmar també que els atacs perpetrats el passat 7 d’octubre del 2023 per Hamas contra Israel i el llançament de míssils aquest dimarts per part de la Guàrdia Revolucionària iranià van ser accions “legítimes” perquè –va dir– “tota nació té dret a defensar-se davant d’un agressor”.En la seua intervenció, Khamenei va posar èmfasi en la unitat dels països musulmans, davant l’enemic, “des de l’Afganistan fins al Iemen, des de l’Iran fins a Gaza i el Líban”. Va assegurar que l’Estat jueu prova de guanyar la seua guerra contra Hezbollah o Hamas amb “assassinats i morts de civils”, però que “mai no sortirà victoriós” davant dels grups islamistes libanès i palestí.

El cru s’encamina a preus no vistos en dos anys

El preu del Brent, el petroli de referència a Europa, va mantenir ahir el camí ascendent davant la creixent tensió al Pròxim Orient i avança cap a anotar-se la pujada setmanal més gran en dos anys, superior al 9 per cent. El Brent pujava un 1,7% a les 13.00 hores (11.00 GMT) i vorejava els 79 dòlars per barril, el nivell més alt des de finals d’agost, segons dades de Bloomberg.El cru de referència a Europa encadena quatre sessions a l’alça, des que dimarts els EUA van anunciar un imminent atac de l’Iran contra Israel.En el conjunt de la setmana, el Brent puja entorn del 9,5%, l’increment setmanal més gran des de principis d’octubre de l’any 2022, quan l’OPEP i els seus aliats van emprendre una dràstica retallada de la producció.El West Texas Intermediate (WTI), referent als Estats Units, avançava un 1,5% abans de l’obertura formal del mercat i s’atansava als 75 dòlars per barril.Els analistes coincideixen que els factors que determinaran els preus del cru són la situació al Pròxim Orient; l’evolució de la demanda, ara estancada; i la postura que l’OPEP+, organització que agrupa els membres de l’OPEP i altres grans productors com Rússia, adopti sobre els nivells de producció.