Un any de terror a Gaza

El 7 d’octubre del 2023 a les 6.29 h els israelians que vivien a escassos quilòmetres dels filats que enclaustren la Franja de Gaza es van despertar escoltant el soroll dels coets disparats pel Moviment de Resistència Islàmica (Hamas), donant pas a una infiltració massiva de milicians que es convertiria en la pitjor matança del grup palestí a Israel, amb 1.200 morts, entre els quals més de 350 joves que participaven en un festival de música, i 251 persones segrestades.

Un any després, 97 ostatges continuen atrapats a Gaza –l’Exèrcit estima que més d’una trentena estan morts–, la qual cosa s’ha convertit en la ferida oberta més gran del 7 d’octubre per al primer ministre, Benjamin Netanyahu, que s’enfronta setmanalment a manifestacions multitudinàries dels seus familiars demandant el retorn dels captius.Per un altre costat, segons estimacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el 6 per cent de la població de la Franja de Gaza ha mort o ha estat ferida en un any de bombardejos d’Israel contra aquest territori palestí en resposta a l’atac de Hamas.Gairebé 41.800 persones han mort, mentre que els ferits són prop de 97.000, als quals se sumen els 10.000 desapareguts que es creu que es troben sota la runa. S’estima que una quarta part dels ferits han patit ferides que els deixaran incapacitats la resta de la seua vida.Així mateix, segons dades de l’Oficina de Nacions Unides per a la Coordinació d’Assumptes Humanitaris (OCHA), al voltant d’1,9 milions de palestins (el 90 per cent de la població) són actualment desplaçats a causa de l’ofensiva de l’Exèrcit d’Israel. Part d’aquests civils gazians s’han vist obligats a canviar d’ubicació en diverses ocasions després dels atacs israelians, perpetrats fins i tot en zones catalogades com a segures.A més, les organitzacions internacionals han denunciat des de l’esclat de la guerra que les autoritats polítiques i militars d’Israel han dificultat l’entrada d’ajuda humanitària a l’enclavament palestí. A això se li sumen també les accions hostils de civils israelians extremistes, que han arribat a assaltar combois carregats d’ajuda i subministraments bàsics en plena ruta per carretera cap a la Franja de Gaza.Paral·lelament, prop de 750 persones han mort i més de 6.250 han resultat ferides a Cisjordània i Jerusalem en mans de les tropes israelianes des del 7 d’octubre del 2023, segons indiquen les autoritats sanitàries dels Territoris Palestins Ocupats.D’altra banda, al tall del primer aniversari d’un conflicte iniciat al caliu de la guerra de Gaza, Israel i el grup xiïta libanès Hezbollah deslliuren ara els seus pitjors enfrontaments en un any, mentre el Líban pateix sota una onada de bombardejos israelians sense precedents en dècades (vegeu la pàgina 22).

Israel, després d’un any de guerra: més extremista, més aïllat i eufòric

Després d’un any de guerra a Gaza, i amb Hamas i Hezbollah pràcticament escapçats, un sentiment d’eufòria envaeix la societat israeliana, donant ales a la dreta més extremista. Tanmateix, la deriva extremista de l’Executiu de Benjamin Netanyahu conseqüència de la necessitat de mantenir el suport dels partits ultranacionalistes, també ha servit per aïllar Israel a l’arena internacional.Fins i tot els Estats Units, el seu aliat diplomàtic i militar més important, han adoptat una postura cada vegada més crítica amb les autoritats israelianes, sancionant alguns colons a la Cisjordània ocupada o retardant l’enviament d’armament pel desproporcionat impacte que pateixen els civils a la Franja de Gaza.