L'Exèrcit israelià estén la seua ofensiva contra el Líban i Gaza el primer any del conflicte

Israel va tornar a bombardejar ahir objectius al Líban i Gaza, on els morts es comptaven per desenes en la vigília del primer aniversari de l’escalada bèl·lica al Pròxim Orient, que va esclatar el 7 d’octubre del 2023 després de l’atac terrorista de Hamas contra territori israelià. De matinada, l’Exèrcit israelià va atacar Beirut amb una de les onades de bombardejos més intenses des del començament de la seua invasió al Líban amb el llançament de gairebé una trentena d’atacs concentrats en els principals districtes del sud de la ciutat, considerats el bastió de les milícies xiïtes de Hezbollah. Va bombardejar també el nord del país, on els atacs israelians de les últimes dos setmanes han arrasat ciutats senceres i prop d’1,2 milions de persones s’han vist obligades a abandonar les seues llars. A Gaza, van llançar una nova incursió a Jabalia, al nord de la Franja, després de detectar la presència de “terroristes i infraestructures a la zona”, així com esforços de Hamas “per reconstruir les seues capacitats operatives”, segons va informar el govern israelià. Simultàniament van bombardejar diversos objectius inclosa una escola al nord de la Franja de Gaza, el sisè centre educatiu que va patir un atac de l’aviació israeliana en només una setmana. “El món sencer està sorprès pels cops que esteu clavant als nostres enemics. Us felicito. Junts lluitarem i junts vencerem, amb ajuda de Déu”, va dir el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, a les tropes desplegades a la frontera del nord del país, molt a prop del territori libanès. Des d’allà, Netanyahu va prometre de nou la “victòria” en la guerra en què es va embarcar ja fa un any.

Per altra banda, milers de persones al voltant del món van sortir ahir al carrer per demanar el final el “genocidi” a Gaza. En el conjunt de l’Estat es van repetir les protestes a Madrid, Barcelona o València. Una de les més nombroses va tenir lloc a la capital catalana, on unes 4.500 persones van exigir que s’aturi el “genocidi” a Palestina i van reclamar al Govern central que trenqui relacions amb Israel i no li vengui armes.Per la seua part, el rei Felip VI va criticar a Jordània els qui trien la guerra per sobre de la pau i va considerar “inacceptable” que “acabin amb vides mentre redibuixen fronteres”. Ho va dir durant el seu viatge oficial al Regne Haiximita de Jordània, on es va reunir amb el rei Abdullah II.També el govern de l’Iraq va recordar als seus “amics” dels Estats Units i de la Unió Europea les conseqüències que ha tingut i té per a la regió i el món “permetre a Israel cometre crims” i que “expandeixi la guerra i el conflicte”, en una nota emesa pel primer ministre iraquià.

Israel retreu a Espanya que sigui “un paradís” per incitar a l’odi

El govern israelià va manifestar ahir la seua “indignació i tristesa” perquè Espanya s’hagi convertit en “un paradís” per expressar odi per Israel i incitar a la destrucció d’aquest país per la celebració d’un acte l’organització palestina Masar Badil. Així ho va assegurar el Ministeri d’Afers Estrangers israelià en un missatge publicat al seu compte a la xarxa social X. Per a Israel, “és inacceptable que una societat democràtica permeti la glorificació del terrorisme i la celebració dels crims contra la humanitat perpetrats per Hamas”. En concret, va esmentar la presència a Espanya de l’organització palestina Masar Badil.