El Suprem obre una causa al fiscal general per difondre informació del nòvio d’Ayuso

El Tribunal Suprem ha acordat per unanimitat obrir una causa penal contra el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per un delicte de revelació de secrets davant de la difusió d’informació sobre el procediment per presumpte frau fiscal de Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso. El tribunal també ha declarat la seua competència per investigar la fiscal en cap provincial de Madrid, Pilar Rodríguez Fernández, que suposadament va enviar al fiscal general de l’Estat dades per a l’elaboració de l’esmentada nota.

Encara que no té la condició d’aforada, la interlocutòria explica que ambdós comportaments –el del fiscal general i el d’ella– guarden una connexió inescindible que impedeix la incoació de causes separades.

L’empresari González Amador, investigat per presumpte frau fiscal en un jutjat de Madrid, va presentar una demanda al Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) contra dos fiscals per la difusió de dades a mitjans de comunicació sobre el seu procediment.

Després d’investigar-ho i assumir García Ortiz la seua responsabilitat, el TSJM va enviar la causa al Suprem per si hi havia indicis contra ell i ara, en contra del criteri de la número 2 del Ministeri Públic, acorda l’obertura d’una investigació penal contra el fiscal general, segons la interlocutòria de la Sala Penal, publicada aquest dimecres.

La Sala ha estat formada pels magistrats Manuel Marchena (president), Juan Ramón Berdugo, Antonio del Moral, Susana Polo (ponent) i Carmen Lamela, i ha designat instructor d’aquesta causa, conforme al torn establert, al magistrat Ángel Luis Hurtado.

Hurtado és conegut pel seu vot discrepant amb la sentència del cas Gürtel on va defensar que el PP no era coneixedor de la trama i havia per tant de ser absolt com a partícip a títol lucratiu dels beneficis de la xarxa que liderava Francisco Correa.

En la seua interlocutòria, la Sala recull que, de l’exposició raonada enviada pel TSJM, així com de les querelles i denúncies presentades, es desprèn la imputació al fiscal general de l’Estat i a la fiscal cap de la fiscalia provincial de Madrid per la divulgació d’una nota informativa amb capçalera de la Fiscalia provincial, el 14 de març de 2024, en la qual es detallava la cronologia de les diligències penals d’investigació a la parella de Díaz Ayuso. El tribunal precisa que la qüestió primordial és determinar si la conducta denunciada pot subsumir-se en l’article 417 del Codi Penal, que castiga a l’autoritat o funcionari públic que revelés secrets o informacions dels quals tingui coneixement per raó d’ofici o càrrec i que no hagin de ser divulgats.

Conclou que es presenta el primer element del tipus penal, l’existència d’autoritat o funcionari públic que té coneixement de secrets o informacions conegudes a l’exercici del seu càrrec, i que tenen caràcter reservat.

Correus revelats abans de la nota de premsa

La Sala ha analitzat la nota informativa per determinar si es va incórrer en la conducta de "revelar", això és, "posar en coneixement d’un tercer, ja sigui en forma oral, escrita o de qualsevol altra manera –també permetent l’accés aliè al suport que conté la informació– una cosa que el tercer no coneixia prèviament i que no estava legitimada per conèixer". Respecte al contingut de la "nota controvertida", els magistrats observen que, "aparentment, no hi ha informació indegudament revelada, davant del coneixement públic dels fets."

Tanmateix, "de la instrucció de causa practicada pel TSJ i en concret de la declaració del fiscal de Delictes Econòmics, que portava l’assumpte, el Sr. Julián Salto Torres, es desprèn que hores abans de la nota de premsa, els correus entre el fiscal del cas i el lletrat del particular van ser revelats, estant els mateixos en poder del fiscal general de l’Estat i de la fiscal en cap provincial (")".

La Sala exposa que les informacions contingudes en aquesta nota ja havien estat tretes a la llum per diferents mitjans de comunicació els dies 12 i 13 de març. En concret, de l’existència d’un correu electrònic de l’advocat de l’investigat, de data 2 de març de 2024, dirigit a la Fiscalia provincial de Madrid, en el qual manifestava que, de comú acord amb el seu client, assumia la comissió de dos delictes fiscals "reconeixent íntegrament els fets" i es comprometia a pagar la quota i interessos de demora.

Sobre aquestes dades que va difondre la Fiscalia, l’11 de juny de 2024, García Ortiz va assumir la seua responsabilitat a través d’un escrit al TSJM en el que assegurava que la publicació d’és nota no s’hauria produït sense la seua autorització i sense les seues instruccions expresses i directes.

A partir d’aquell moment, el TSJM va admetre la seua falta de competència i va deixar d’instruir aquesta causa, "que va quedar inconclusa quant a extrems rellevants i necessaris per valorar l’element del tipus analitzat". "En concret, com van tenir accés els mitjans de comunicació als correus, hores abans a donar publicitat a la nota informativa, quan els mateixos estaven en poder del Fiscal General de l’Estat i de la Fiscal Jefa Provincial, enviats pel Sr. Salto a partir de les 22 hores del dia 13 de març, i en van disposar ambdós per elaborar i consensuar la nota informativa", es pregunta el Suprem.

Possible perjudici al dret de defensa del nòvio d’Ayuso

Quant al possible perjudici causat, la Sala considera que, en aquest moment inicial resulta difícil de fixar, però estima que "almenys indiciàriament, en aquest supòsit, sí que existeix una càrrega de lesivitat que afecta el possible perjudici al dret de defensa" . Agrega que "resulta obvi que aquest particular s’enfronta a un procés judicial i que la revelació del correu del dia 2 de febrer de 2024, assumint o reconeixent la seua culpabilitat de dos delictes fiscals –ja que en el mateix s’indica que el lletrat defensor actua de comú acord amb el mateix–, no duta a terme conforme als paràmetres de la Llei d’Enjudiciament Criminal, pot tenir repercussió en el dret a la presumpció d’innocència". I és que, "es tractava d’una proposta reservada, no compatible -també en l’àmbit de les diligències preprocessals-, amb la missió d’informació a l’opinió pública dels esdeveniments que es produeixin, fixada estatuariament per al Ministeri Fiscal (art 4.5 i 50 EOMF), i que pot condicionar la futura tramitació del procés d’aquest particular".

Afegeix a més que encara que la revelació "pogués tenir eficàcia probatòria residual, això no és obstacle per apreciar, almenys en aquest moment processal, un perjudici derivat de les revelacions a què hem fet referència." En conseqüència, el tribunal considera que "han d’incoar-se les oportunes diligències d’investigació, a fi de confirmar o descartar els indicis suficients de criminalitat anteriorment analitzats, així com el grau de participació indiciària dels querellats en els mateixos".

García Ortiz descarta dimitir i convoca la Junta de Fiscals

El Fiscal General de l'Estat, Álvaro Garcia Ortiz, ha fet públic un comunicat on descarta dimitir fruit de la decisió del Tribunal Suprem d'obrir una investigació contra ell per un suposat delicte de revelació de secrets en difondre dades sobre Alberto González Amador, parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. El Fiscal anuncia que ha convocat per aquest dijous una reunió de la Junta de Fiscals de Sala i del Consell Fiscal per comunicar aquesta decisió i "proporcionar les explicacions oportunes".

El fiscal admet que la investigació que s'ha obert contra ell és inèdita a l'Estat i obliga a una "profunda reflexió sobre els fets que la motiven, les circumstàncies que l'envolten i les conseqüències que pot generar no només en la futura actuació del Ministeri Fiscal, sinó a tota la justícia espanyola".

En tot cas, defensa la seva actuació en la difusió de la nota de premsa en què desmuntava les afirmacions que va donar la defensa de la parella d'Ayuso sobre un oferiment d'un acord que no va existir.

Recorda que l'ordenament jurídic atribueix a la fiscalia la funció d'informar de les qüestions rellevants per garantir el dret a la ciutadania a rebre una informació verídica, "i més en un cas com aquest on es difonien boles o falsedats comprometien la imatge de la institució i de diversos dels seus integrants".

En aquest sentit, afirma que la condició d'investigat permetrà que pugui exercir plenament el seu dret a la defensa", i sosté que la seva continuïtat al càrrec és "el més prudent per a la institució a curt i mitjà termini".

Per això anuncia "la seva intenció de seguir exercint" les seves responsabilitats. "Sóc conscient de la repercussió pública de la notícia, i no desconec l'afectació que suposarà en la tasca dels fiscals del nostre país", afirma, "però és precisament la ponderació d'aquestes circumstàncies el que em persuadeix de seguir exercint plenament" les atribucions legals.