Illa promet quadruplicar els recursos de l'Agència Tributària de Catalunya

El president de la Generalitat, Salvador Illa, es va comprometre ahir a quadruplicar la dimensió de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) per preparar-la per gestionar el volum d’impostos que assumirà quan el model de finançament singular pactat per ERC i PSC sigui una realitat. Així ho va afirmar en la que va ser la seua primera sessió de control com a cap de l’Executiu en aquesta legislatura, en què també van tenir protagonisme l’habitatge i Rodalies.

“L’ATC necessita reforçar la plantilla, millorar la capacitat informàtica, crear els mecanismes legals per poder gestionar tots els impostos pagats a Catalunya”, li van retreure des d’ERC, que van instar Illa a “passar de les paraules als fets” per poder “posar en mans de la Generalitat l’IRPF al llarg del 2026”. En la rèplica, Illa va reconèixer que el finançament singular planteja un “repte ambiciós”, però va expressar la seua “plena confiança en la capacitat tècnica” de la Generalitat per complir els objectius. D’altra banda, tant PSC com ERC van instar Junts a donar suport a la reforma del finançament al Congrés. El socialista també es va comprometre a desplegar el règim sancionador de la llei d’habitatge “com més aviat millor” i amb els recursos que siguin necessaris per complir l’acord amb els comuns. El principal enfrontament el va protagonitzar amb el principal partit de l’oposició, Junts, que va acusar el PSC de “votar 42 vegades amb la majoria del 155” durant el debat de política general celebrat la setmana passada. Illa va censurar aquest retret i va recordar que dimarts la presidenta del partit, Laura Borràs, no va descartar el suport dels juntaires a una possible moció de censura contra Pedro Sánchez amb els vots del PP i Vox.

Illa es compromet a desplegar tan aviat com sigui possible el règim sancionador de la Llei d’Habitatge

El PSC impedeix llegir al Parlament una declaració sobre Companys

El Parlament va aprovar ahir una declaració amb motiu del 84è aniversari de l’afusellament de Lluís Companys pactada per ERC, Junts, comuns i la CUP. El PSC es va abstenir i això va provocar que, al no comptar amb el suport de dos terços de la Cambra, aquesta no es pogués llegir en el ple. El text admet el pas de l’Estat al reconèixer que Companys va ser condemnat per “tribunals il·legals i il·legítims” però afegeix que és insuficient i arriba tard. A més, reclama a l’Estat que “demani perdó” pel seu assassinat i per “haver tardat vuit dècades a reconèixer-ho”. El Govern central ja estaria preparant un acte per reparar la figura de Companys des de Barcelona.