EUROPA DE L’EST GUERRA FREDA
Rússia obre la porta dels BRICS a països de l'OTAN com Turquia
Putin es reuneix avui amb Guterres, amb els conflictes a Ucraïna i a Gaza de fons
Vladímir Putin rep el president turc, Recep Tayyip Erdogan, a la cimera BRICS a Kazan. - EFE/EPA/ALEXANDER ZEMLIANICHENKO / POOL
El Govern rus va obrir ahir la porta a l’entrada al grup BRICS (Brasil, Rússia, Índia, Xina, Sud-àfrica) amb la intenció d’aglutinar les economies emergents de països membres de l’OTAN com Turquia. Preguntat per aquesta qüestió a la cadena russa NTV, el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, va dir que no tenen “objeccions” a l’admissió d’estats que formin part de l’aliança militar atlàntica o de la Unió Europea.
En la primera jornada de la cimera dels BRICS a Kazan, el president rus Vladímir Putin va proposar crear una plataforma d’inversions per a països del “sud i est global” i l’intercanvi de gra entre els seus membres, segons va informar l’agència russa Tass.En el segon any de guerra a Ucraïna i amb la intensificació del conflicte araboisraelià, Putin ha organitzat la primera cimera dels BRICS ampliat, on també hi ha Egipte, Etiòpia, l’Iran, l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units.Al seu torn, el secretari general de Nacions Unides, António Guterres, va arribar ahir a la cimera dels BRICS de Kazan. Putin té previst reunir-se avui dijous amb Guterres per abordar la guerra a Ucraïna i el conflicte al Pròxim Orient.Ahir, els països membres del grup van condemnar els bombardejos israelians contra el territori del Líban i contra centres humanitaris a la Franja de Gaza.
Els BRICS són un club d’economies “emergents” que es van començar a aliar l’any 2006 per intentar contrarestar el poder econòmic de les economies avançades del món, conegut com el G7 (Estats Units, Canadà, Alemanya França, Itàlia, Regne Unit i Japó).
El Kremlin defensa la seua cooperació amb Corea del Nord
Les autoritats russes van defensar ahir que la seua cooperació militar amb Corea del Nord respecta el Dret Internacional, unes declaracions que arriben poc després que el Govern nord-americà confirmés per primera vegada l’enviament de militars nord-coreans a Rússia per a la seua previsible participació a Ucraïna. Per la seua part, la UE va denunciar l’execució i tortura per part de Rússia de presoners de guerra ucraïnesos, fins a 177, des del començament de la invasió d’Ucraïna el 2022.
