Borràs diu que deixa la presidència de Junts per “coherència política”

Laura Borràs va assegurar ahir que deixa la presidència de Junts per “lleialtat” a si mateixa i per “coherència personal i política”. Ho va dir en l’obertura del congrés del partit, que servirà per reorganitzar la cúpula dels juntaires i en el qual Carles Puigdemont opta a tornar a presidir Junts en una votació que es farà demà. El partit vol rearmar-se per confrontar l’“hegemonia socialista”. Borràs va fer un balanç de la seua presidència i va assegurar sentir-se satisfeta per no haver canviat “ni per la repressió de propis i estranys ni pel món fosc de la política”. Borràs, que no va arribar al congrés a Calella al costat del secretari general de Junts, Jordi Turull, sinó envoltada dels seus afins, va afirmar que ha volgut ser “la presidenta de tots”. Va dir que Puigdemont “ha participat a fons de totes les decisions polítiques” malgrat no tenir cap càrrec orgànic, i va assegurar que ell “és la persona que defineix i cohesiona Junts”. “He presidit el partit abans que ell i després que ell, però mai no he volgut substituir-lo”, va subratllar. Turull, que repetirà com a secretari general, va assegurar que “avui comença l’ofensiva” per recuperar la Generalitat i va defensar que “davant d’un Govern sense esperança, fa falta continuar lluitant per culminar el que comencem”. “Si ells volen adormir la nació, nosaltres la despertarem”, va advertir. L’exsenador de Junts Josep Maria Cleries va ser ratificat com a president de la mesa del conclave i va defensar que “continuem aquí per dir que no hi ha normalitat ni a l’Estat ni a Catalunya perquè encara hi ha exiliats i represaliats”. El 86,8% dels afiliats de Demòcrates van aprovar confluir amb Junts després de l’acord rubricat entre les dos formacions.

En un altre ordre de coses, la defensa de Laura Borràs va sol·licitar el Tribunal Suprem que li apliqui la llei d’amnistia a la causa de la Institució de les Lletres Catalanes. La dirigent de Junts va ser condemnada el 2023 a quatre anys i mig de presó i tretze d’inhabilitació per prevaricació i falsedat documental per la seua gestió al capdavant de l’entitat. El Suprem està pendent de resoldre un recurs de cassació contra la sentència.