Així va conjurar Lleida el risc d'inundació: ampliació de llits fluvials i regulació de preses

En les últimes tres dècades, la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) i la Generalitat han anat implementant diverses mesures per reduir el risc d'inundacions a les conques fluvials de Lleida, especialment al Segre, escenari el novembre del 1982 d'una mortífera avinguda de 3.100 m³/s. Les principals actuacions han estat la regulació del cabal al tram mitjà, bàsicament amb la presa de Rialb, i l'ampliació de l'espai perquè l'aigua circuli tant al curs baix com en l'alt, amb les canalitzacions de Lleida i Balaguer i el curs alternatiu del parc fluvial de la Seu.

Malgrat aquests esforços, la CHE comptabilitza a Lleida un total de 63 trams de riu amb una longitud conjunta de 213,11 quilòmetres en els quals el risc d'inundació és elevat. La meitat, 30 trams que sumen 107,8 km, es troben al Segre, mentre que la resta es reparteixen entre les conques de la Pallaresa (16 i 45,7), la Ribagorçana (11 i 17,9) i el Garona (6 i 41,6). Aquestes zones, l'extensió de les quals està sent revisada per la CHE dins del procés d'establiment de les àrees de flux preferent, i altres d'exposades a les crescudes de barrancs, s'ubiquen als municipis obligats a disposar d'un pla d'inundació.

Actualment, deu municipis no compleixen amb aquesta exigència, entre ells el Pont de Suert, la Vall de Boí, Vilaller, Navés, Olius, Bossòst, Lladorre, Juneda, els Omells de Na Gaia i Sant Martí de Riucorb. A més, uns altres 42 municipis tenen el pla en fase de revisió. No obstant, la llista podria augmentar una vegada la Generalitat hagi revisat els llindars de risc per adaptar-los a la torrencialitat més elevada de les pluges, cosa que pot afectar nuclis urbans exposats a barrancs, torrents, rieres i rius de baix cabal.

Casos d'èxit: Agramunt i Torà

Poblacions com Agramunt són un clar exemple de l'efectivitat d'aquestes mesures. Després de la crescuda mortal del Sió del 2015, es va rebaixar el curs al pont de Ferro i es van obrir els tres ulls del Romà per donar més espai a l'aigua. Un altre cas destacat és el de Torà, on també s'han pres accions preventives.

Fonts de la CHE assenyalen que "els nuclis urbans s'han de protegir i disposar d'un marge de maniobra més elevat per avisar Protecció Civil" en cas d'emergència. A més, recomanen després dels episodis de pluja intensa "actuar a les rambles de les muntanyes i als cursos, retirant les obstruccions causades pels sediments i les restes vegetals dipositades en el transcurs de l'esdeveniment".

Dades pluviomètriques recents

Pel que fa a les precipitacions recents, els pluviòmetres d'Alguaire i de Seròs van marcar ahir les més intenses de la jornada, segons els registres del sistema d'informació meteorològica Meteocat, amb 28,9 litres per metre quadrat i 28,2, respectivament. Ambdues localitats són al Segrià, com Maials (22,5) i Vilanova de Segrià, les altres dos poblacions en les quals, juntament amb Mollerussa (25,5), es van superar els vint litres. Les previsions apunten a una jornada similar per avui, amb pronòstic de possible pluja però no en quantitats elevades.

D'altra banda, fonts d'Endesa van explicar que al llarg de la jornada amb prou feines es van registrar talls del subministrament relacionats amb les precipitacions a Lleida i van desvincular-ne els registrats a la capital.

En resum, les mesures implementades per la CHE i la Generalitat en les últimes dècades, com la regulació de cabals i l'ampliació de l'espai fluvial, han ajudat a reduir el risc d'inundacions a Lleida. No obstant, encara queden reptes pendents, com l'elaboració i revisió de plans d'inundació municipals i l'adaptació a l'augment de la torrencialitat de les pluges. Casos d'èxit com els d'Agramunt i Torà demostren l'efectivitat d'aquestes actuacions preventives.

De cara al futur, serà essencial continuar amb aquests esforços i estar atents a les dades pluviomètriques per anticipar possibles riscos. La col·laboració entre administracions i la conscienciació ciutadana seguiran sent claus per minimitzar l'impacte de les inundacions a les terres de Lleida.