ESNOTICIA
Lleida va conjurar el risc d'inundació donant més espai als cursos del Segre i el Sió
Les canalitzacions de la capital i de Balaguer i el parc fluvial de la Seu van donar marge a la circulació d'aigua. Agramunt va rebaixar el llit i va recuperar els ulls d'un pont arran de la crescuda mortal del 2015
La canalització de Balaguer. Amb capacitat per a 1.500 m3/s, la canalització de Balaguer oferia aquest aspecte ahir a la tarda.
Regulació del cabal al tram mitjà, bàsicament amb la presa de Rialb, i espai perquè circuli tant al curs baix com en l’alt, amb les canalitzacions de Lleida i Balaguer i el curs alternatiu del parc fluvial de la Seu, han estat les receptes amb què en les últimes tres dècades la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) i la Generalitat han anat conjurant el risc d’inundació en conques com la del Segre, escenari el novembre del 1982 d’una mortífera avinguda de 3.100 m3/s.
Malgrat aquestes actuacions, la CHE comptabilitza a Lleida un total de 63 trams de riu amb una longitud conjunta de 213,11 quilòmetres en els quals el risc d’inundació és elevat: la meitat, 30, que sumen 107,8 km, es troben al Segre mentre que la resta es reparteixen entre les conques de la Pallaresa (16 i 45,7), la Ribagorçana (11 i 17,9) i el Garona (6 i 41,6).Aquestes zones, l’extensió de les quals està essent revisada per la CHE dins del procés d’establiment de les àrees de flux preferent, i altres d’exposades a les crescudes de barrancs, s’ubiquen als municipis obligats a disposar d’un pla d’inundació, una exigència que no compleixen deu (el Pont de Suert, la Vall de Boí, Vilaller, Navés, Olius, Bossòst, Lladorre, Juneda, els Omells de Na Gaia i Sant Martí de Riucorb) mentre que uns altres 42 el tenen en fase de revisió.
El Segre a Lleida. La canalització es va dissenyar per a un cabal del 3.500 m3/s.
No obstant, la llista de municipis podria augmentar una vegada la Generalitat hagi revisat els llindars de risc per adaptar-los a la torrencialitat més elevada de les pluges.Això pot afectar nuclis urbans exposats a barrancs, torrents, rieres i rius de baix cabal, una cosa que pot resultar qualsevol cosa menys sorprenent vistos els antecedents de poblacions com Agramunt, on després de la crescuda mortal del Sió del 2015 es va rebaixar el curs al pont de Ferro i es van obrir els tres ulls del Romà per donar més espai a l’aigua, o Torà.“Els nuclis urbans s’han de protegir i disposar d’un marge de maniobra més elevat per avisar Protecció Civil” en cas d’emergència, assenyalen fonts de la CHE, que recomanen després dels episodis de pluja intensa “actuar a les rambles de les muntanyes i als cursos, retirant les obstruccions causades pels sediments i les restes vegetals dipositades en el transcurs de l’esdeveniment”.
Gairebé 30 litres a Alguaire i Seròs en una jornada sense incidents
Els pluviòmetres d’Alguaire i de Seròs van marcar ahir les precipitacions més intenses de la jornada, segons els registres del sistema d’informació meteorològica Meteocat, que va anotar 28,9 litres per metre quadrat en la primera d’aquestes localitats i 28,2, a la segona. Tant una com l’altra són al Segrià, com Maials (22,5) i Vilanova de Segrià, les altres dos poblacions en les quals, juntament amb Mollerussa (25,5), es van superar els vint litres. Les previsions apunten a una jornada similar per avui, amb pronòstic de possible pluja però no en quantitats elevades. Fonts d’Endesa van explicar que al llarg de la jornada amb prou feines es van registrar talls del subministrament relacionats amb les precipitacions a Lleida i van desvincular-ne els registrats a la capital.
