ESNOTICIA
El clima de Lleida es torna cada vegada més subtropical pel canvi climàtic
Segons experts, la precipitació disminuirà en els pròxims anys a les conques del Segre, Pallaresa, Ribagorçana i Garona
Fa anys que el patró de les precipitacions muta cap a uns registres de caràcter tropical.
L'escalfament global està provocant canvis significatius en el clima de grans àrees de la península Ibèrica, inclosa la província de Lleida. Segons els experts, el patró meteorològic està evolucionant cap a un clima més subtropical, caracteritzat per una reducció de la pluja, una major torrencialitat i un augment de les temperatures.
Antonio Turiel, doctor en física i divulgador científic de l'Institut de Ciències del Mar del CSIC (Centre Superior d'Investigacions Científiques), afirma: "Hem entrat en una nova fase que va més enllà del ritme de l'escalfament i que afecta el funcionament del planeta". Aquesta transformació està tenint un impacte notable a Lleida, on s'observa una proliferació de nits tropicals en àrees de muntanya com el Pallars i un augment de les temperatures en zones com la Vall d'Aran.
Disminució de la precipitació i subtropicalització del clima
El proper Pla Hidrològic de l'Ebre (CHE) destaca que hi ha un consens en la comunitat tècnica-científica sobre la disminució de la precipitació en els pròxims anys. Les variacions estacionals observades "poden ser explicades per una subtropicalització del clima". Les projeccions per a Lleida mostren una tendència a la intensificació d'aquest procés.
Pel que fa a les precipitacions, es preveuen reduccions de fins al 5,45% en el cas del Segre i el Pallaresa, del 6,88% en el Ribagorçana i del 7,77% en el Garona durant la resta del segle. A més, s'espera una disminució del nombre de dies de neu al sòl d'un mes (entre 30 i 49 dies/any), especialment als Pirineus centrals i orientals.
Reducció de la disponibilitat d'aigua i recàrrega d'aqüífers
Els estudis recollits per la CHE pronostiquen que la disponibilitat d'aigua pot veure's reduïda en més d'un 25% a les tres grans conques fluvials de Lleida durant aquest període. En termes de volum, això equival a una mica més de 900 hm³ anuals: 745 al Segre i el Pallaresa i 170 al Ribagorçana.
A més de la disminució de la precipitació i la disponibilitat d'aigua, també es preveu una reducció en la recàrrega dels aqüífers. En l'escenari de major minva, la recàrrega podria superar el 23% al Segre-Pallaresa, apropar-se al 26% al Ribagorçana i rondar el 12% al Garona.
Acceleració de l'escalfament i canvis en el mar
Antonio Turiel assenyala que "alguna cosa s'ha trencat al mar" i que l'escalfament s'està accelerant, provocant canvis en les marees. Segons ell, aquest procés va començar el 2016, després d'un episodi d'El Niño molt intens. El comportament del mar és crucial, ja que els tres primers metres de la massa d'aigua concentren tanta potència calòrica com l'atmosfera.
Turiel explica una aparent paradoxa: encara que l'energia s'allibera mitjançant tempestes, el mar no pot descarregar tota aquesta energia només amb les tempestes. Les condicions per a una DANA (Depressió Aïllada en Nivells Alts) segueixen sent les mateixes que fa uns dies.
Conseqüències catastròfiques si no es prenen mesures
Si es continua amb l'actual camí d'emissions, Turiel adverteix d'una situació catastròfica i d'extinció. Jim Skea, el nou president de l'IPCC (Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic), dona per mort el límit d'1,5 °C d'escalfament per al 2100 i alerta del risc d'arribar als 3,3 °C.
Amb un escalfament d'1,5 °C, es preveuen màximes estiuenques de 45 °C a la península Ibèrica; amb 2 °C, màximes de 50 °C, la qual cosa comença a ser incompatible amb la vida. Si s'arriba als 3 °C, el 60% de la superfície del planeta seria inhabitable.
Necessitat de prendre mesures i fer canvis
Davant d'aquest escenari, Turiel subratlla la necessitat de prendre mesures i fer molts canvis. El problema és que ja se sabia que això passaria i que la situació empitjorarà si es continua amb l'actual model. Amb un major escalfament del mar, augmenta la possibilitat de tempestes com les DANA, que semblen sorprenents però són una conseqüència del canvi climàtic.
El clima de Lleida s'està tornant cada vegada més subtropical a causa de l'escalfament global, amb una reducció de la pluja, una major torrencialitat i un augment de les temperatures. Les projeccions indiquen una disminució de la precipitació, una reducció de la disponibilitat d'aigua i una menor recàrrega dels aqüífers en les pròximes dècades. Els experts adverteixen de conseqüències catastròfiques si no es prenen mesures urgents per abordar el canvi climàtic.
