Els candidats a la Casa Blanca es jugaran la victòria en set estats claus dels EUA

Les eleccions de dimarts a la Casa Blanca entre la vicepresidenta demòcrata, Kamala Harris, i l’exmandatari republicà Donald Trump es decidiran en un grapat d’estats –concretament set– considerats clau. Són on els candidats més han anat, on han invertit gairebé tots els seus diners i en els quals els focus mediàtics estan posats.

El sistema electoral es basa en un cos de 538 compromissaris que s’elegeixen en els estats en funció de la seua població, conegut com Col·legi Electoral. El guanyador en cada estat (amb dos excepcions), encara que sigui per un sol vot, s’emporta tots els compromissaris en l’objectiu d’aconseguir els 270 que el portin a la Casa Blanca.La majoria d’estats s’han decidit abans dels comicis ja sigui pels marges que indiquen les enquestes o pel seu històric electoral. Però la suma tant per a un costat com per a l’altre no arriba als 270. És allà on entren els estats clau, un club selecte que fluctua elecció rere elecció i en els quals tots els ulls estaran posats la nit electoral.Es considera que els demòcrates tenen guanyat Califòrnia, Nova York, Nova Jersey, Illinois, Hawaii, Oregon, Washington, Minnesota, Colorado, Nou Mèxic, Massachusetts, Virgínia, Maryland, Delaware, Rhode Island, Connecticut, el Districte de Colúmbia, Nou Hampshire, Vermont i Maine.Per als republicans Texas, Florida, Ohio, Tennessee, Kentucky, Indiana, Carolina del Sud, Missouri, Kansas, Louisiana, Alabama, les dos Dakotas, Wyoming, Idaho, Iowa, Arkansas, Alaska, Oklahoma, Mississipi, Utah, Virgínia Occidental, Montana, Nebraska i el segon districte de Maine.En cas de confirmar-se, els demòcrates partirien amb 225 compromissaris i els republicans amb 219, per la qual cosa en queden 94 en l’“aire”, als estats clau.

Per començar, hi ha els tres estats que conformen el denominat mur blau: Pensilvània, Michigan i Wisconsin. Abans eren una assegurança de vida per als demòcrates. Trump, tanmateix, va apostar fort el 2016 pels tres apel·lant al vot rural i a la classe treballadora blanca desenganyada i els va guanyar per 80.000 vots. Joe Biden els va recuperar el 2020 per als demòcrates, però quatre anys més tard tornen a estar en risc. Pensilvània reparteix 19 vots i es considera que el partit que se l’emporti tindrà el camí aplanat de la Casa Blanca. Michigan n’atorga 15 i Wisconsin, 10.

Al contrari dels estats del mur blau, Geòrgia amb els seus 16 compromissaris i Arizona, amb 11, semblaven una garantia per als republicans, però Biden els hi va arrabassar el 2020.

Aquest estat s’ha inclinat cap a la dreta per dècades, però Jimmy Carter el 1976 o Barack Obama el 2008 hi van donar la sorpresa. El 2016 i el 2020 va votar per Trump però sense gaire entusiasme, per la qual cosa els demòcrates ho veuen com una oportunitat de furtar als republicans 16 compromissaris.

El dirigent demòcrata Harry Reid va convertir Nevada en un feu que ha votat blau en sis dels últims vuit comicis a la Casa Blanca. Tanmateix, els avenços de Trump entre l’abundant població llatina fan que una victòria seua no sigui cap disbarat. Reparteix sis vots electorals.

Nebraska és un dels dos estats –juntament amb Maine– que no dona tots els seus compromissaris al candidat més votat, sinó que els divideix per districtes. Tot i que no hi ha dubte que Nebraska és republicana, el districte urbà d’Omaha ha votat demòcrata en el passat. És només un compromissari, però pot decidir l’elecció si es donés un empat a 269.

Donald Trump continua amb el seu discurs agressiu

El candidat republicà a la Casa Blanca, l’expresident Donald Trump (2017-2021), va suggerir dijous a la nit que l’excongressista conservadora Liz Cheney s’hauria d’enfrontar a un escamot d’execució per les seues posicions en política exterior.Cheney i el seu pare, l’exvicepresident republicà Dick Cheney (2001-2009), van anunciar el seu vot per la candidata demòcrata, Kamala Harris, enfrontant-se a Trump i a l’aparell del partit.“És un falcó bel·licista radical. Posem-la allà amb un rifle i amb nou canons apuntant-li, d’acord? Vegem com se sent sobre això, amb les armes apuntant-li directament a la cara”, va dir Trump en un acte a Arizona.“Així és com els dictadors destrueixen els països lliures: amenacen amb la mort els qui parlen en contra seu”, va replicar l’excongressista a la xarxa social X, que ha estat fent campanya per Harris.Mentrestant, el Partit Verd Europeu va demanar ahir a la candidata presidencial ecologista, Jill Stein, que abandoni la carrera a la Casa Blanca i declari el seu suport a la candidata demòcrata i vicepresidenta del país, Kamala Harris, per evitar que es perdin vots i donin la victòria al candidat republicà.