Els Estats Units arriben al seu gran dia electoral sense un vencedor clar en l'horitzó

Els ciutadans nord-americans estan cridats avui a les urnes per determinar el futur polític del país durant els pròxims quatre anys. La vicepresidenta, Kamala Harris, aspira a prolongar el govern demòcrata davant d’un Donald Trump que busca fer història tornant a la Casa Blanca quatre anys després, en un context en el qual les enquestes eviten donar per segura la victòria d’una de les dos candidatures.

Encara que el procés com a tal porta setmanes en marxa tenint en compte que els ciutadans ja han pogut votar per correu i fins i tot de manera presencial, avui dimarts serà el gran dia. Quan tanquin els col·legis electorals –la majoria ho faran entre la 1.00 i les 6.00 hores peninsular de dimecres–, començarà un degoteig de projeccions i resultats a partir del qual es coneixerà el futur inquilí de la Casa Blanca.La mitjana nacional d’enquestes de RealClearPolitics apunta que als estats clau en disputa, Trump manté el seu avantatge a Arizona, Nevada, Pennsilvània, Carolina del Nord i Geòrgia, mentre que Harris es troba al capdavant a Wisconsin i Michigan.

La Cambra de Representants es renovarà del tot i al Senat la tercera part d’escons

El comptador de cada candidat anirà pujant al llarg de la nit i una vegada que un d’ells assoleixi els 270 electors necessaris, més de la meitat dels integrants del Col·legi Electoral, se’l proclamarà de facto vencedor. La tradició marca llavors una successió de discursos de victòria i derrota, si bé Trump fa quatre anys es va negar a reconèixer públicament el triomf de l’actual president, Joe Biden.D’altra banda, la Casa Blanca no és l’únic que està en joc, ja que la Cambra de Representants, controlada actualment pels republicans, es renovarà totalment, i al Senat, amb domini demòcrata, es posen en joc una tercera part dels escons. Controlar el Legislatiu o almenys una de les dos Cambres és imprescindible perquè un president pugui tenir marge de maniobra política, tant simbòlica com pràctica.Passi el que passi avui, no hi haurà un recanvi immediat al Despatx Oval. El sistema polític dels EUA ve marcat per una barreja de lleis i tradicions que arranca amb la celebració de les eleccions el primer dimarts després del primer dilluns de novembre i conclou el 20 de gener de l’any següent davant del Capitoli amb la investidura formal del pròxim president o presidenta.Qui pronunciï el discurs triomfant com a president número 47 de la història dels EUA haurà de bregar amb una economia aparentment en auge, però també amb la immigració, tema fetitxe del candidat republicà, i amb l’avortament, entre altres matèries.

Escàs marge per a Harris sobre Trump, segons les enquestes

Segons la mitjana d’enquestes electorals que actualitza periòdicament el The New York Times, Kamala Harris avantatja Donald Trump en tot just un punt percentual del vot nacional: a poques hores de les eleccions, la candidata demòcrata obtindria el 49% dels vots, mentre que l’expresident republicà recolliria el 48% de l’escrutini a nivell nacional.En aquest sentit, els experts no recorden una campanya tan igualada, especialment als estats clau que poden decantar la balança per a demòcrates o republicans. També els candidats dels third parties (tercers partits) o minoritaris podrien jugar un paper fonamental en aquests comicis.

Musk al·lega que la recompensa a votants no és una loteria

La defensa del milmilionari Elon Musk, investigat pels sortejos d’un milió de dòlars (uns 919.000 euros) entre els votants registrats per fomentar la participació a les eleccions presidencials nord-americanes d’avui, va al·legar ahir davant d’un tribunal de Filadèlfia, a l’estat de Pennsilvània, que en realitat no es tracta d’una loteria, sinó que és una retribució per a “portaveus” elegits, encara que el mateix Musk va anunciar que els diners s’assignarien “aleatòriament”. La Fiscalia investiga si es tracta d’una loteria i com a tal ha de sotmetre’s a la normativa aplicable. A nivell federal, el departament de Justícia considera que constitueix una violació de les lleis electorals.