La UE es prepara per afrontar la tornada al poder de Trump, que ja dissenya el gabinet

La victòria electoral de Donald Trump als EUA obliga els líders europeus a valorar com seran les relacions a partir d’ara amb Washington de cara a l’arribada al Govern del magnat, que ja ha començat a sondejar ministrables. Els líders de la UE es van mostrar ahir a favor d’estrènyer llaços amb l’administració de Trump, però alhora van subratllar la importància que el bloc tingui més influència en l’escena global, sigui menys dependent i reforci la seua pròpia seguretat. Així es van pronunciar en la cimera de caps d’Estat i de Govern de la UE a Budapest, en la qual també van subratllar la necessitat de seguir donant suport a Ucraïna.

El president del Consell Europeu, Charles Michel, va defensar que la victòria de Trump és “una oportunitat” perquè els països europeus “siguin amos del seu propi destí”. El president francès, Emmanuel Macron, va advocar per “defensar els nostres interessos nacionals i alhora europeus, per creure en la nostra sobirania i la nostra autonomia estratègica”.Trump té a Europa un dels seus millors aliats en el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, amfitrió de la cimera. Aquest va elogiar el magnat i va celebrar la seua victòria brindant amb vodka.

Putin felicita el magnat, que defineix com a “valent”, i li proposa obrir un diàleg nuclear Joe Biden assegura en el seu discurs que “un no pot estimar el seu país només quan guanya”

L’elecció de Trump es dona en un moment molt sensible per les guerres a Ucraïna i al Pròxim Orient. El secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, va donar la raó a Trump respecte a la necessitat d’elevar la despesa en Defensa i va dir que els aliats europeus hauran d’incrementar la inversió més enllà del 2% del PIB. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, present en la cimera, va apel·lar a una Europa “forta i unida”.

Mentrestant, Trump sondeja ministrables i es prepara per esquivar l’amenaça de la Justícia. Estudia proposar al magnat Elon Musk liderar una comissió d’eficiència governamental, i a Robert F. Kennedy Jr, nebot de l’expresident demòcrata assassinat, un càrrec als departaments de Sanitat i Alimentació. Al seu torn, aquest ha criticat les vacunes i ha donat veu a teories conspiradores.També vol aprofitar la immunitat que li atorgarà l’arribada a la Casa Blanca per blindar-se davant dels processos judicials en contra seu. El fiscal especial que el va acusar d’intentar revertir els resultats en les eleccions del 2020 hauria iniciat converses amb Justícia per arxivar el cas.El magnat va insistir ahir que el reforç de la frontera és una prioritat per a ell i va assegurar haver parlat amb 70 líders mundials després de la seua elecció. Entre ells hi havia el president rus, Vladímir Putin, que es va mostrar disposat a obrir negociacions sobre desarmament nuclear.

Biden, assenyalat per la derrota a les urnes de Harris

L’encara president nord-americà, Joe Biden, va prometre ahir garantir una “transició pacífica i ordenada” per transferir el poder al republicà Donald Trump i va buscar consolar els demòcrates assegurant que “els EUA estaran bé”. Així es va pronunciar en la seua primera intervenció des que Trump va derrotar la seua vicepresidenta, Kamala Harris, en les eleccions de dimarts, en un discurs des de la Casa Blanca. Biden va destacar la importància d’acceptar els resultats de les eleccions i va asseverar que “un no pot estimar el seu país només quan guanya”. El mandatari va utilitzar l’última part del seu discurs per enviar un missatge als demòcrates afligits i preocupats per la victòria de Trump, reconeixent que el seu partit ha “perdut una batalla”, però subratllant que això no significa que estiguin “derrotats”. El d’ahir va ser probablement un dels discursos més difícils per a Biden, no només perquè haurà de cedir el poder a Trump, a qui va derrotar el 2020, sinó també perquè arriba en un moment en què alguns membres del seu partit l’estan assenyalant com a responsable de la derrota de Harris. A través de xarxes socials, declaracions als mitjans i filtracions, diverses figures del Partit Demòcrata han criticat la decisió del mandatari de presentar-se a la reelecció, argumentant que aquesta candidatura va bloquejar un procés de primàries que hauria permès a Harris enfortir la seua campanya.Una de les declaracions més dures va provenir de Jim Manley, assistent de l’exlíder de la majoria del Senat, Harry Reid, que va afirmar que l’“arrogància” de Biden de voler optar a la reelecció va possibilitar la victòria de Trump.

La Fed retalla els tipus un 0,25% però deixa en l’aire el pla futur

La Reserva Federal (Fed) va anunciar ahir una nova baixada dels tipus d’interès als Estats Units d’un quart de punt, la segona caiguda consecutiva des del setembre, que es produeix dos dies després de les eleccions que han donat la victòria al republicà Donald Trump. La taxa de referència dels tipus se situa així en un rang del 4,5% al 4,75%. Per la seua part, el president de la Fed, Jerome Powell, va assegurar que el triomf electoral de Trump no tindrà efecte a curt termini en les decisions sobre els tipus d’interès del regulador. Tanmateix, no es va aventurar a fer una valoració de quins seran els efectes en l’economia de les polítiques de la nova administració.

L’acció climàtica a nivell global, en risc pel republicà

La victòria electoral de Donald Trump ha avivat la incertesa sobre el futur de l’acció climàtica mundial. Trump porta molt de temps considerant el canvi climàtic com un “engany”i arremetent contra les polítiques preses per l’actual mandatari, Joe Biden, en aquest sentit. Durant la seua campanya va prometre reduir la despesa en energia verda, abandonar acords internacionals vitals sobre el clima i provocar una nova onada de perforacions per a la recerca de petroli i gas. Aquestes accions, coincideixen els experts, podrien posar en perill l’acció climàtica mundial, encara que aquestes podrien seguir avançant en els nivells estatal i local als EUA.