Deu anys del primer repte a les urnes

El procés participatiu del 9N del 2014, impulsat pel llavors president de la Generalitat, Artur Mas, va complir ahir una dècada en un context polític marcat per la divisió en l’independentisme i amb els socialistes al poder, amb Salvador Illa al capdavant.

Més de 5,4 milions de catalans majors de 16 anys van ser cridats a participar en la votació per respondre a una doble pregunta, acordada pel Govern, CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP: “Vol que Catalunya sigui un Estat?” –amb dos opcions, “sí” i “no”–, i els que optessin pel “sí” havien de respondre una segona qüestió: “Vol que aquest Estat sigui independent?”. Les urnes, a les quals van acudir més de 2,3 milions de persones, van exposar que el 80,76% dels ciutadans que van participar van votar “sí” en les dos preguntes, mentre que el “sí-no” va comptar amb el suport del 10,07% i el “no” va arribar al 4,45%.Malgrat els recursos al Tribunal Constitucional per part del Govern de Mariano Rajoy, la votació es va portar a terme amb el suport de les entitats del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, entre elles l’ANC, Òmnium i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI).El 9N va tenir conseqüències judicials i econòmiques per als seus principals impulsors, començant per Mas, i també per a la llavors vicepresidenta, Joana Ortega; la titular d’Educació de la Generalitat, Irene Rigau; el conseller de Presidència, Francesc Homs, així com per a altres alts càrrecs.El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va condemnar per desobediència Mas amb 2 anys d’inhabilitació i una multa de 36.500 €; Ortega, a 1 any i 9 mesos d’inhabilitació i 30.000 €, i Rigau, a 1 any i 6 mesos d’inhabilitació i 24.000 €, però van quedar absolts del delicte de prevaricació. Per la seua part, el Suprem va condemnar a 13 mesos d’inhabilitació Homs, també sense prevaricació, i va perdre el seu escó al Congrés. Tres anys després del 9N, el Tribunal de Comptes també va condemnar els quatre dirigents a pagar 4,9 milions d’euros per la seua responsabilitat comptable per les despeses generades. Aquest mateix 2024, el TSJC ha rebutjat amnistiar Mas, Ortega i Rigau.

L’expresident: “Aquest no té per què ser el resultat final”

L’expresident de la Generalitat Artur Mas va instar ahir a mirar més enllà davant de la situació actual de l’independentisme, dividit i sense majoria al Parlament, en el desè aniversari del procés participatiu del 9N: “El resultat que tenim, de moment, ara, no és el que voldríem. Això està clar i és obvi. Però el resultat d’ara no té per què ser el resultat final.” També va afegir que el projecte independentista es troba en l’escenari actual perquè es va començar “a despistar, a cometre molts errors rellevants”, encara que creu que la situació és reversible i no la veu com a definitiva.D’altra banda, l’expresident de la Generalitat i president de Junts, Carles Puigdemont, va reivindicar el procés participatiu del 9N i va assegurar que va ser “una resposta contundent a dècades de menysteniment a la voluntat democràtica del poble català”.