PANORAMA
“L'impacte emocional és molt dur i és el que costarà més de curar”
Explica un dels voluntaris de Creu Roja, que ja ha enviat una dotzena de lleidatans a les zones afectades. Neteja i repartiment d'aliments a vulnerables
Un total de 12 voluntaris de Creu Roja Lleida, dels Equips de Resposta Immediata d’Intervenció Psicosocial en Emergències i dels Equips de Resposta Bàsica en Emergències, s’han afegit fins ara al dispositiu de l’entitat per donar suport als afectats per la dana al País Valencià. El voluntariat ha participat en tasques de neteja, repartiment d’aliments i medicaments a persones vulnerables i de suport psicosocial i atenció sanitària bàsica. El David, l’Eva, el Sisco, el Manel, la Marisol o el José Luis són alguns d’aquests voluntaris. Ahir mateix van partir cinc més des de la Noguera, les Garrigues i el Pallars Sobirà. SEGRE va parlar ahir amb el Sisco, que va destacar que “l’impacte emocional en les persones afectades és molt dur i la part humana serà el que costarà més de curar”. Juntament amb altres voluntaris lleidatans, ha estat als municipis més afectats per la gota freda, com Albal, Paiporta, Catarroja, Aldaia, Benetússer i Massanassa.
“Impacta perquè no és només un carrer, són tots, polígons industrials sencers arrasats, tot són ruïnes i fang i més fang”, va explicar el Sisco. Ja de tornada, va relatar que han estat treballant “de costat” amb els ciutadans voluntaris i els efectius d’emergències com bombers, policies i Exèrcit, dels quals va destacar que “no paren ni un moment de treballar i estan fent una feinada increïble”.
Segons el Sisco, el que més els ha impactat és la part emocional de la tragèdia. “Els veïns volen parlar, treure allò que han viscut i que algú els escolti”, va assegurar. En aquest sentit, recorda un home, d’uns 70 anys, que anava passejant al gos pel carrer i que, a l’atansar-se per saludar-los, va esclafir a plorar. “Ens explicava per tot el que va passar el dia de la riuada, que va haver de sortir corrents i que el gos es va salvar perquè va pujar a un matalàs que va flotar sobre l’aigua. Per a ell, aquest gos és tota la seua vida”, va relatar. També va recordar que va ser juntament amb dos companys al domicili d’una persona gran que vivia sola. “Van estar una hora a dalt amb ella i, quan van baixar, no paraven de plorar, imagina’t quin era el drama d’aquesta dona”, va dir.
De fet, va assenyalar que moltes persones grans i amb mobilitat reduïda no han pogut sortir de casa seua des de la dana. “T’abracen, et deixen notes d’agraïment, la generositat és increïble”, va remarcar.
Fang fins als turmells en carrers de la zona zero de Paiporta
Al carrer Lepant de Paiporta el fang encara arriba als turmells 13 dies després que aquesta localitat valenciana s’inundés per la dana que va fuetejar algunes comarques de la província, però no és l’única via, ni molt menys, ni l’únic poble en aquestes circumstàncies.Membres de diferents cossos de seguretat o de contractes, voluntaris i veïns continuen encara sense saber on trepitgen, amb un pam de fang que en alguns llocs encara és més gran perquè no deixa veure ni la vorera ni el final d’aquest drama.“En aquesta poma està tot igual”, va explicar María José Miravet, des de la seua porta. “Aquí l’aigua va entrar gairebé fins al sostre a les cases i a fora teníem cinc cotxes. Després hi ha tot el que traiem de les cases. Ara queda el fang, en comparació no estem tan malament”, assumeix resignada.