David Lijarcio, Mosso d’Esquadra i president de l’associació copland: «El que més em va impactar és veure les llàgrimes dels meus companys»

L’associació Copland, que presideix, va arribar al cap de poques hores del desastre de la dana a les zones més afectades.

Dijous ja ens vam posar mans a l’obra, a Paiporta, on vam obrir un centre de distribució d’ajuda. La llàstima és que ho vam fer discutint-nos amb gent de l’ajuntament perquè volien que anéssim a un altre punt més allunyat de l’epicentre. Després hem estat a Catarroja, Benetússer, Alfafar o Aldaia, on fes falta la nostra ajuda. Al principi vam arribar set voluntaris i després es van afegir més companys, arribant als gairebé 400 mossos, ertzaina i policies locals, com la Guàrdia Urbana de Lleida.

Com va viure els primers dies?

Intentes assumir el que veus, però tot era un caos. Després de repartir gairebé 3.000 botelles d’aigua en pocs minuts, et pares i dius: “Mare meua.” Aleshores agafes i comences a anar pel carrer amb paquets d’aigua per repartir-les en els pisos dels quals la gent no havia pogut sortir perquè hi havia diversos cotxes que bloquejaven les portes. I puges als vehicles, per arribar als balcons, i veus algun cadàver a l’interior. Normalitzes la situació perquè et falten mans, és una situació de col·lapse, però la teua missió és ajudar.

Quina ha estat la seua tasca allà?

Hem obert diversos centres de distribució de material a les zones més afectades. També hem netejat carrers i retirat vehicles, i en els últims dies ens hem centrat en la recerca de desapareguts. Hem anat a aquells punts en els quals podíem aportar un plus com a policies i gràcies a l’ajuntament de Torrent vam poder habilitar un centre logístic per recollir tot el material que va arribar de Catalunya i el País Basc. La Urbana de Lleida ha fet un treball espectacular, com a mosso i com a exurbà estic molt orgullós de poder gestionar tanta gent i fer tant, tantíssima feina.

De fet, va liderar un operatiu de recerca dels nens Rubén i Izan a Torrent, oi?

No és la nostra especialitat, però quan t’ho demana l’oncle dels nens no pots quedar-te sense fer res. I hi vam ser el cap de setmana fins que va assumir el comandament l’UME, que realment són els que compten amb els equips necessaris.

També controlant que no hi hagués pillatge per les nits?

En situacions com aquesta sempre et trobaràs el millor i el pitjor de la gent. Els que volien saquejar i robar ho van tenir molt fàcil, amb zones a la nit sense control ni llum. No hi havia Exèrcit i els agents estaven exhaustos. A partir de les sis de la tarda, els saquejadors feien l’agost. Ho han robat tot dels cotxes: volants, llantes, bombetes.. Durant les nits se sentien les radials que utilitzaven per rebentar comerços.

Va tardar a arribar l’ajuda?

Ha arribat molta gent amb molt bona voluntat, però l’organització de veritat, que controli tota la zona afectada, encara no existeix. Ara hi ha molt material, però què passarà quan no arribin les nòmines?, qui detectarà la gent que ho necessita? Nosaltres ja estem preparats per anar fent viatges i arribar a aquells veïns que ho necessiten i estem treballant per detectar en què podem ajudar com en un casal de la tercera edat, una protectora o arreglar una casa. Esperem crear una gran xarxa i que el repartiment es faci entre veïns, perquè hi ha gent no afectada que se n’aprofita.

Què l’ha impactat més?

És tanta gent que ho ha perdut tot, tot. Nosaltres vam ser a Ucraïna, però això és pitjor. El que més em va impactar és veure les llàgrimes dels meus companys els primers dies, estaven destrossats. Però la gent encara no ha plorat pel que han passat. Estan agraïts de tenir-nos allà.

Estem preparats per a una altra catàstrofe com aquesta?

No.. Però la nostra associació, sí, perquè ja sabem com actuar en situacions d’aquest tipus i intentarem formar la gent per a això, a més de crear una xarxa de poliesportius on allotjar els policies voluntaris.