EUROPA DE L’EST CONFLICTE BÈL·LIC
Ucraïna llança míssils de llarg abast dels EUA sobre territori rus
Putin dona el vistiplau a una resposta nuclear davant d'un atac convencional. Investiguen un presumpte sabotatge en cables submarins al mar Bàltic
Militars ucraïnesos disparen un obús a prop de Txàssiv Iar, a la regió de Donetsk. - EFE/EPA/24TH MECHANIZED BRIGADE OF UKRAINIAN FORCES
El ministeri de Defensa de Rússia va informar que ahir es va produir el primer atac ucraïnès amb míssils balístics de llarg abast (ATACMS) de fabricació nord-americana contra territori d’aquest país, quan es compleixen mil dies de guerra. Segons l’informe recollit per les agències locals, cinc míssils van ser abatuts i un sisè va impactar al recinte d’una instal·lació militar a la regió fronterera de Briansk sense causar danys ni ferits. Encara que Ucraïna no va confirmar oficialment aquestes informacions, fonts militars ucraïneses van assegurar de manera anònima al diari digital Kíev RBK que el seu Exèrcit va atacar durant la matinada de dilluns a dimarts per primera vegada un objectiu militar situat al territori de la Federació Russa amb míssils nord-americans ATACMS.
Mentrestant, el president rus, Vladímir Putin, aprovava una nova doctrina per a l’ús d’armes nuclears que amplia els supòsits en els quals Rússia podria utilitzar armes atòmiques per respondre a una agressió externa. La nova doctrina permet respondre amb armament nuclear davant d’atacs convencionals que amenacin la sobirania de Rússia i Bielorússia i considera un “atac conjunt” l’agressió d’un país que no tingui armament atòmic però que tingui el suport d’una potència nuclear. Aquest és el cas d’Ucraïna, que no té armes nuclears però compta amb el suport dels EUA, el Regne Unit i França (potències nuclears) en la seua guerra contra la invasió russa.
Des de Brussel·les, l’alt representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors i de Seguretat, Josep Borrell, va instar la UE a incrementar la seua capacitat de defensa no ja per continuar proporcionant suport a Ucraïna davant de Rússia, sinó per salvaguardar la seua pròpia seguretat.
D’altra banda, Finlàndia, Suècia i Lituània investiguen la causa dels danys registrats per cables submarins de telecomunicacions al mar Bàltic, connectats entre Finlàndia i Alemanya i entre Suècia i Lituània, sense descartar que pugui tractar-se d’un possible acte deliberat de sabotatge, segons va indicar el ministre de Defensa alemany, Boris Pistorius.
