EUROPA DE L’EST CONFLICTE BÈL·LIC
Biden autoritza ara el proveïment de mines antipersones a Ucraïna
Mentre tanca, juntament amb Espanya i altres països, l'ambaixada en previsió d'una represàlia russa. Kíiv llança un atac contra territori rus amb míssils britànics
El president dels EUA, Joe Biden, ha aprovat l’enviament de mines antipersones a Ucraïna en un altre important canvi de política, després que els últims dies autoritzés les autoritats ucraïneses a fer servir armament nord-americà de llarg abast contra Rússia, segons van informar ahir diversos mitjans nord-americans.
La Presidència de Rússia, per la seua part, va tornar a deixar la porta oberta a contactes amb el futur president dels EUA, Donald Trump, i va acusar l’actual administració de Joe Biden de voler prolongar la guerra a Ucraïna.
Els Estats Units, Espanya, Itàlia i Grècia van tancar ahir les portes de les seues ambaixades a Kíiv al públic a causa del temor a un bombardeig rus “massiu” contra Ucraïna en represàlia pels primers atacs ucraïnesos amb míssils balístics nord-americans contra territori enemic.
El primer a anunciar el tancament temporal de la seua ambaixada a la capital ucraïnesa va ser els Estats Units, que va dir tenir “informació específica” que apuntava a la possibilitat d’un atac massiu rus contra territori ucraïnès durant el dia. Poc després, Espanya comunicava als seus nacionals residents a Ucraïna que durant la jornada no oferiria serveis presencials a causa del “risc augmentat” d’atacs aeris contra el país. Itàlia i Grècia van anunciar posteriorment la mateixa decisió.
Paral·lelament, Ucraïna va atacar per primera vegada territori rus amb míssils balístics de llarg abast (ATACMS) dimarts i va tornar a colpejar ahir territori enemic amb míssils britànics Storm Shadow l’óblast rus de Kursk, segons el diari britànic The Guardian, en la segona vegada que Ucraïna utilitza aquests projectils sobre territori rus.
Al mig d’una creixent tensió bèl·lica amb Rússia, les autoritats sueques han començat a enviar a 5,2 milions de llars una guia actualitzada de com actuar en cas de crisi o un conflicte, mentre que la resta de països nòrdics (Finlàndia, Noruega i Dinamarca) han enviat recomanacions similars durant els últims mesos i els Estats bàltics (Estònia, Letònia i Lituània) han actualitzat les seues pròpies guies de defensa civil i seguretat.