CASA REIAL TRIBUNALS
Exjutges i exfiscals denuncien Joan Carles I per delictes fiscals
Acusen l'emèrit per cinc casos després de la seua abdicació, que no haurien prescrit
El rei emèrit Joan Carles I en una de les últimes visites a Espanya.
Un grup de magistrats i fiscals jubilats han presentat una querella contra el rei emèrit Joan Carles I per delictes contra la Hisenda Pública que podrien haver-se comès en les declaracions tributàries corresponents als anys compresos entre el 2014 i el 2018. La querella s’interposa davant de la Sala Segona del Tribunal Suprem, per considerar que existeixen prou elements per constatar l’existència de delictes entre aquells anys. Els fets denunciats s’haurien comès, presumptament, després de l’abdicació de Joan Carles I, que suposa la pèrdua de la inviolabilitat que li han atorgat els tribunals a l’interpretar el text constitucional.
Entre els querellants estan José Antonio Martín Pallín, exmagistrat jubilats del Suprem i exfiscals anticorrupció retirats com Carlos Jiménez Villarejo i José María Mena, a més de periodistes i filòsofs.
L’objecte de la querella se centra en l’existència de cinc delictes contra la Hisenda Pública presumptament comesos pel rei emèrit a l’estimar que els efectes de la regularització de la situació tributària que es va portar a terme el 2021 s’han aplicat indegudament. “Amb tot el respecte que ens mereix la institució de la Fiscalia General de l’Estat, en la qual està integrada la Fiscalia del Tribunal Suprem, dissentim del seu dictamen que considera que la regularització es va efectuar correctament”, assenyalen. Consideren que la regularització de més de 600.000 euros en un primer moment i posteriorment d’uns altres 4,4 milions d’euros no s’hauria hagut de permetre perquè el rei emèrit ja havia rebut dos notificacions prèvies i se li havia ofert la possibilitat de personar-se en el procediment.
Recorden que l’opinió del Ministeri Fiscal no tanca la via per exigir responsabilitats penals davant dels tribunals de Justícia mitjançant l’exercici de l’acció popular. Assenyalen que fan aquest pas moguts per “la defensa de l’interès general” a l’entendre que existeixen delictes contra la Hisenda Pública “que vulneren no només els preceptes del Codi Penal sinó també els principis d’igualtat i de solidaritat, a més d’obligacions legals i ètiques exigibles especialment a aquelles persones que ostenten càrrecs públics de rellevància constitucional, en aquest cas la Prefectura de l’Estat”.
