FRANÇA POLÍTICA
L'esquerra i la ultradreta fan caure el Govern de Michel Barnier
Voten junts la moció de censura contra ell, que obre un nou escenari de negociacions. L'encara primer ministre alerta de la inestabilitat preocupant
El primer ministre Michel Barnier, en la sessió en la qual es va votar la moció de censura contra ell. - EUROPA PRESS / CONTACTO / ALEXIS SCIARD
El Govern francès del conservador Michel Barnier va caure ahir en una moció de censura que va reunir 331 vots procedents de l’esquerra i l’extrema dreta (n’hi havia prou amb 288), tres mesos després del seu nomenament per al càrrec.
L’exnegociador de la UE amb el Regne Unit per al Brexit, que comptava tan sols amb el suport de la dreta tradicional, macronistes i centristes, molt lluny de la majoria absoluta, haurà ara de presentar la dimissió al president, Emmanuel Macron, que l’aboca a iniciar un nou procés de negociacions amb els partits de resultat incert.
Fins a l’últim moment Barnier va provar d’obtenir suports per mantenir-se en el càrrec, però l’extrema dreta de Marine Le Pen li va donar l’esquena sobre els pressupostos i els socialistes no van escoltar les seues crides a la responsabilitat.
Barnier, que es convertirà en el més breu cap de l’Executiu des de la Segona Guerra Mundial, va insistir que França “travessa una realitat” difícil en termes econòmics “que no desapareixerà amb una moció de censura”.
Amb un deute de 3,2 bilions d’euros, va dir Barnier, França ha de pagar cada any 60.000 milions d’euros de reemborsament del seu deute, una factura que pot créixer si, com va augurar, els tipus d’interès pugen per la inestabilitat del país.
“Avui fem història”, va dir el diputat Eric Coquerel, membre de La França Insubmisa. Va reiterar que l’actual Govern parteix d’un “insult” als votants que en les últimes legislatives van situar l’esquerra com el bloc amb més escons a l’Assemblea Nacional.
Per la seua part, Le Pen va recriminar a Barnier el seu “sectarisme” i “dogmatisme”, dins d’un encès discurs en el qual va assegurar que el Govern i Macron han elaborat uns comptes públics que castiguen la classe mitjana i treballadora.
Al llarg de la V República a França, només una moció de censura ha prosperat, i va ser el 1962.
Tanmateix, aquest instrument parlamentari ha servit en els últims anys com a eina de pressió contra el Govern i contra Macron, amb desenes d’iniciatives fallides contra l’etapa d’Elisabeth Borne i de Gabriel Attal.
